Queixar-se és gratis, de moment

Visitant aleatòriament blocs de Vilaweb, he topat amb el de Joan Pinyol "Des de la terra del paper": el 2 de juny passat va escriure un post titulat "No ho suporto". Es tractava d’un reguitzell de situacions socials i quotidianes que posen dels nervis el nostre amic blocaire. Vet aquí una de les coses que tots hauríem de fer de tant en tant: queixar-nos de les coses que no ens agraden o que no suportem, tinguin trascendència o no. I com que fer-ho és, encara, gratuït, aquí va la meva llista.

No m’agrada que ens serveixin els croissants amb aquella capa enganxifosa per sobre. Quina utilitat té? Omplir-te els dits d’engrunes que costen de treure.

No suporto la gent, sobretot dones, que potinegen les barres de pa al supermercat: que no saben que totes tenen la mateixa mida i el mateix punt de cocció?

No m’agrada la paraula "genial", usada a tort i a dret a les mediocres telesèries americanes. L’odio, de veritat.

No aguanto el soroll de les motos, em treu de polleguera, i no sóc l’únic, ni molt menys. Som legió.

No m’agrada que els diaris abandonin mica en mica la seva funció (informar) i es dediquin cada vegada més a la venda de tot tipus de productes que no tenen res a veure amb la noble (abans) professió periodística. Des de càmares de fotos fins a tovalloles. Fins i tot cullerots de cuina! Si el comte de Godó aixequés el cap…

Em subleva la invasió de màrqueting telefònic oferint ADSL i tota la mandanga, sempre havent dinat i per part de sudamericanes que no tenen ni remota idea de l’existència d’una cosa anomenada llengua catalana.

I de moment, això és tot per avui. Algú coincideix amb mi?