Carnaval, carnaval

Un jutge de Santa Cruz de Tenerife ha prohibit la celebració del carnaval chicharrero (aquest és el nom que rep) a partir d’una denúncia d’un grup de veïns, molestos pel soroll que produïa l’esdeveniment. Sembla que a última hora hi ha hagut una contraordre i finalment el secular carnestoltes tinerfeny podrà tenir lloc.

No deixa de tenir gràcia que un poder públic, en aquest cas la justícia, sigui tan diligent a l’hora de prohibir la generació de soroll l’única vegada a l’any en què està justificada, i en canvi no s’actuï mai quan hi ha denúncies contínues pels sorolls quotidians.

Vivim un món sorollós i, dintre aquest món, l’estat espanyol s’endú la palma. No sabem estar-nos callats. La gent crida a les cases, als bars, als mercats i als centres comercials. La música ambiental ho empastifa tot, des dels ascensors fins a l’espera del dentista, passant per les estacions de metro (!). Les molèsties són constants i es produeixen a tota hora: cotxes, motos, obres públiques i privades, gossos, televisors… Ni l’acte més silenciós se salva ja: ara s’ha posat de moda aplaudir en determinats enterraments.

Una mica de respecte auditiu, home! Ara que començàvem a domesticar la contaminació ambiental, en pren el relleu l’acústica. Fem soroll i gresca quan toca (el carnaval, les festes majors, alguna celebració especial) però retornem a una certa quietud la resta del temps. No cal un silenci monàstic, només guardar una mica les formes. Tothom hi sortirà guanyant, amb l’única excepció, potser, dels fabricants d’aspirines.