Antic i modern

Avui s’ha inaugurat a Palma de Mallorca el gran mural creat per Miquel Barceló en una capella de la catedral d’aquella ciutat. Les imatges televisives ens mostren peixos, plantes i altres motius acolorits en un context d’aspecte terrós, típic de l’artista.

A l’espera de que arribi el dia de poder-lo contemplar en persona, vull reflexionar sobre la perfecta combinació entre l’estructura gòtica de l’edifici i l’agosarada solució del pintor. Penso que cal meravellar-se davant aquesta simbiosi entre l’antic i el modern. És un exemple de com una creació artística actual pot incardinar-se sense estridències en un escenari medieval.

Això em recorda el que va passar quan l’escultor Subirachs va acceptar el repte d’omplir de figures una façana de la Sagrada Família, de Barcelona. Però així com a la creació mallorquina tot han estat elogis (i merescuts), en el cas de les escultures del temple sí que hi va haver polèmica, promoguda pels "moderns" de torn, que mai no estan satisfets amb res.

No és fàcil acontentar tothom en un tema tan subjectiu, crec jo, com el gust artístic i l’estètica. Són moltes formes, colors, materials, motius… i són moltes maneres de veure les coses, dependent del dia que fa, de l’humor, de les idees, dels interessos personals… Com a la vida mateixa.