Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

3 d'agost de 2007
3 comentaris

100 anys de moviment escolta (i 2)

Parlava ahir de la plena actualitat del missatge escolta, en ocasió del centenari del moviment. Durant prop de vint anys, mitja vida com qui diu, vaig estar vinculat a l’Agrupament Escolta Alverna, de Tarragona. Hi vaig entrar poc després de la seva fundació, el 1969, a recer dels Caputxins, com a rànger; després vaig ser pioner i trucaire, i finalment em vaig "jubilar" a l’equip directiu com a tresorer de l’entitat. Aquest llarg període va coincidir amb tota una transformació del món, del nostre país, de la ciutat de Tarragona i de la societat, i de les seves manifestacions polítiques, religioses, cíviques i culturals.

El meu pas per l’Alverna constitueix un capítol importantíssim de la meva vida. Si mai escric les meves memòries, o alguna cosa que se li assembli, constituirà un capítol ben farcit d’anècdotes: les primeres excursions i campaments en unes condicions absolutament diferents de les d’ara, els dos intercanvis amb escoltes alemanys, els imaginatius mètodes per recollir diners (recollir diaris i ampolles de xampany, vendre castanyes, organitzar les "Fires de Xauxa"… es fa tot això, encara?), el joc del Zorro, el "groc en closca", etc.

A l’Agrupament (al "cau" com es deia llavors) hi vaig conèixer de tot: des de persones molt vàlides, amb algunes de les quals hi he continuat tenint amistat i relació, fins a altres perfectament oblidables, i oblidats estan.

I el més important de tot, aquest pòsit de valors que ens ha quedat, a mi i als de la meva generació: la relació amb els altres, el respecte a la natura (ara tan de moda), la fidelitat al país… més enllà de l’estètica kumbaià, una mica embafadora, certament (guitarretes, que ferm! i coses per l’estil).

Insisteixo en el missatge d’ahir: mai com ara el món no havia necessitat tant de persones que tenen com a màxim objectiu deixar les coses millor de com les han trobades.

  1. llegint el teu post m’ ha semblat que l’ hauria pogut escriure jo….experiències viscudes una mica més tard i al baix llobregat. els anys passats a l´agrupament van ser escola de vida.

  2. JO TAMBÉ SÓC UN EX BOLLICAO DE L’ALVERNA. REALMENT ÉS UNA FORMA D’ENTENDRE I VIURE LA VIDA QUE ET MARCA PER SEMPRE MÉS.

    PER CERT JA SABEU QUE EL CAU ESTÀ EN PERILL. L’EDIFICI DELS CAPUTXINS JA NO EL GESTIONEN ELLS SINÓ L’ARQUEBISBAT ISEGONS DIU "RADIO MACUTO" EN QUAN MARXIN ELS DE L’ESCOLA D’IDIOMES ENS FOTRAN LA PATADA AL CUL.

    ELS EXMEMBRES I AMICS DEL CAU I HEM DE FER ALGUNA COSA PER TAL DE SALVAR UNA INSTITUCIÓ QUE TAN ENS HA APORTAT I QUE CONTINUA TREBALLANT PEL BÉ DELS NOSTRES FILLS I FILLES

Respon a montserrat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!