13 de novembre de 2008
2 comentaris

Vi ranci

Després d’haver parlat dels vins dolços, sobretot aquells que ens podien servir aquests últims dies per acompanyar les castanyes i els panellets, crec que és de justícia parlar d’un vi molt casolà, que hi havia en totes les casa abans i que potser ja no hi és tan present, però que acostuma a ser de gran utilitat, com és el vi ranci.

Moltes cases que vivien de l’agricultura, i fins i tot cases de menestrals, tenien la seva bóta de vi ranci, que era el que donava una certa alegria en alguns menjars festius, junt amb la mistela, tot acompanyant la fruita seca, o amb unes galetes.

També molts cops el vi ranci era i encara és emprat per cuinar, sobretot en els rostits. Recordo que fa uns quants anys, en una visita a Valls del Jaume Fabrega, en què varem poder visitar algun celler i alguna cooperativa, va tenir una bona alegria de poder trobar a la Cooperativa de Vila-rodona garrafes de cinc litres de vi ranci,  ja que tenia una certa dificultat per trobar aquest vi  per cuinar.

Aquest vi que prové de l’oxidació prèvia en garrafes a sol i serena o a la mateixa bóta (normalment a les cases era una petita bóta de castanyer de trenta litres, és a dir carretells), on s’hi mantenen, en aquestes bótes, les soleres dels anys anteriors i es van reomplint de vi d’altres bótes amb menys antiguitat.

A les comarques com la Terra Alta i el Priorat, on les garnatxes, tant les blanques com les negres, que serveixen de base per als vins rancis tenen una graduació prou alta, és un vi ideal per fer bons rancis. En altres llocs, cal reforçar els vins que es fan servir de menys graduació, afegint-hi alcohol o fins i tot conyac, quan al nostre país hi havia moltes destil·leries i  en venien a doll. ( continua….)

Al vi ranci, no s’hi ha donat gaire importància, potser per aquesta presència a les cases, com el que té oli o uns pots d’olives casolanes, però el cert és que hi ha vins rancis de gran categoria, Mas Plantadeta en pot ser un bon exemple, però n’hi ha molts més, com la iniciativa d’alguns vinaters de Gratallops, que van treure vins rancis de gran qualitat de soleres molt antigues i presentades com a petits tresors, tal com es mereixien aquests vins rancis de gran qualitat.

Així doncs, no donem l’esquena a un dels pocs plaers que ens arriben de llarga tradició, i ja sigui com qui pren una copeta de xerès per aixecar els ànims o per als guisats tradicionals, donem als vins rancis el valor que es mereixen, les moltes generacions que any  darrere l’altre han conservat les mares d’aquests vins, es mereixen la nostra consideració. 

  1. A mi em va molt bé tenir a mà una boteta de vi ranci per als rostits i guisats. I com que el vi ranci és bo, sovint en faig una copeta mentre cuino.

  2. Un gotet de vi ranci sempre escalfa l’ànima. Per berenar, amb quatre avellanes o ametlles torrades. O amb un tall de coca de forner. O bé amb un parell de galetes o carquinyolis…. Jo a la samfaina també n’hi poso.

Respon a Margarida Aritzeta Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!