El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Aquest és el títol del primer llibre amb què Arola Editors enceta la col·lecció He mirat aquesta terra, on es vol donar una visió artística del nostre territori, agermanant els poetes de la llum ( fotografies ) amb els poetes de la paraula (poemes), tot dialogant en cada llibre sobre un paisatge dels Països Catalans.
Terres de llicorella és el primer exemplar i agermana les fotografies de Toni Vidal amb els versos d’August Bover. Les fotografies en blanc i negre són dels anys 70, abans de la represa vitivinícola de la comarca, tal com la vaig poder conèixer al Priorat.
La presentació, que es va fer al Castell de Falset, va ser organitzada pel Centre Quim Soler, que té la seva seu a El Perxe del Molar, amb gran poder de convocatòria. No sé si és la casualitat, però sempre que he anat a actes al Priorat organitzats pel centre Quim Soler, hi ha hagut molta concurrència, cosa que xoca amb el fet que molts altres actes de ciutats grans compten molts cops amb assistències molt migrades.
La part fotogràfica fou comentada pel també fotògraf Rafael López-Monné i els poemes de l’August Bover per la Margarida Aritzeta, que té el text de la presentació al seu bloc La maleta sarda , per això és innecessari comentar els escrits del llibre i el llibre en general, ja que tenim l’alternativa de la reproducció de la presentació. (continua…)
Al final de l’acte vàrem poder fer un tast del Gran Nasard, un vi del Celler Llicorella Vins, S.L. de Torroja del Priorat, celler i vins d’aquest celler que algun dia comentaré, mentrestant cal felicitar-se per la iniciativa d’Arola Editors.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies un cop més per fer-te ressò de les nostres activitats!
Les col·laboracions dels socis, dels artistes de la comarca, dels cellers i d’algunes entitats i institucions ens és vital!
Fins a la propera
Jordi,
Fa dies que volia fer un comentari a la teva anotació sobre el llibre Terres de Licorella. Quedi clar, de passada, que espero poder-lo veure aviat.
Acabo de sentir el Biel Mesquida a Catalunya Radio, parlant de la seva visió del paisatge, com un conjunt d’ingredients, capturables amb qualsevol dels sntits humans, que ell intenta plasmar com a descriptor. Ha fet l’oportuna referència a Josep Pla i a altres pares de la literatura de paisatge.
Jo fa dies que m’he interessat per la qüestió, arran d’una conferència que va fer el Jordi París a Vilabella sobre Jaume Mercadé. I estic atent a tot el que se’n diu. De fet, fa pocs dies vaig reescriure al meu bloc el text que vaig llegir a Tarragona, a l’acte de final de curs de l’Escloa de Música de la ciutat, per un maridatge de Música i vi que em varen demanar d’organitzar.
He llegit l’anotació de la Margarida a La Maleta Sarda i m’ha captivat el penúltim fragment, perquè m’ha ajudat a entendre encara més el sentit del paisatge, quan feia referència a una conversa amb una amiga que li havia dit que els pagesos mai no tenien temps de veure aquesta bellesa serena i profunda, aquesta dimensió estètica de l’esforç i el patiment que es tradueix al llibre (Terres de Licorella).
Felicitats a tots els que participeu en aquesta iniciativa.