El bloc de Jordi Castells i Guasch

Molts cops no donem importància a la riquesa que tenim al nostre abast. Una de les riqueses més singulars que tenim al nostre país és l’oli, aquest producte que ha esdevingut emblemàtic i significatiu del que alguns han teoritzat com la dieta mediterrània, a mi m’agrada més dir cuina que dieta, però no hi faré cap teoria, tenint com tenim a la blogosfera persones tan solvents com el Jaume Fàbrega  i el seu bloc Bona Vida entre altres.

L’olivera és aquest arbre tan entranyable que arrela a les nostres comarques de secà i que ha estat motiu poètic i musicat al mateix temps. Serrat canta: “ per el pujol on surt el sol, desafiant grop i llevant, hi trobareu una olivera”, o el Quico el Cèlio i el mut de Ferreries: “ pregunteu-li a l’olivera”,  i molts més motius de cant popular. Això ens dóna un dimensió d’aquest arbre entranyable de poca  producció, però molt  lligat a la nostra cultura, tan culinària com simbòlica, començant pel bíblic “hort de les oliveres”.

L’oli d’oliva ha jugat i juga un paper importantíssim a la nostra civilització,  grecs i romans ens aboquen al vi i l’oli, aquests dos productes que han donat una certa alegria als menjars de centenars d’anys, on la varietat en el menjar només és podia trobar en les èpoques de l’any amb millor clima, la resta de l’any la verdura bullida només trobava una certa alegria amb l’oli o l’all i oli. (continua…)

Però què hauria estat d’aquells llargs dies d’hivern on pràcticament l’únic tall provenia de la part de la matança del porc que es feia a la tupina, és a dir, trossos de porc com les costelles o les llonganisses, passades per la paella i guardades amb pots reomplerts d’oli perquè es conservés, jugant un paper similar al de la sal. I fins i tot molts aliments guardats en sal (bacallà, tonyina), per ressuscitar-los calia l’oli també, com l’esqueixada o el confit.

A les nostres contrades, hem tingut la sort de gaudir d’aquest oli finíssim i molt agradable i baix d’acidesa, que prové de la varietat d’olives arbequina. Les comarques de les Garrigues, les parts altes del Camp de Tarragona, el Priorat entre d’altres, han fet possible aquests magnífics olis, amb preus molt reduïts per la feina que hi ha al darrere de la seva elaboració, cosa que sens dubte fa que no els valorem en la justa importància que tenen.

Pensem un moment en una bona amanida, què fóra sense un bon oli, o la  diferència d’un pa amb tomaca amb un bon oli o sense. Però les possibilitats no s’acaben aquí, si en una ampolla d’oli hi poseu en maceració romaní, farigola i llorer, tindreu un magnífic amaniment per al peix a la brasa, a la sal  o al forn. L’altra possibilitat és posar oli en una ampolla amb uns quants bitxos, tindreu un bon amaniment per a la molt sana però de vegades insípida verdura.

Recordo una estada al Quebec, on l’oli d’oliva el trobaves caríssim en ampolletes que semblaven perfum, aquí  pel mateix preu segurament podríem comprar-ne garrafes de cinc litres. És per això que paga la pena valorar el que tenim.

Demà acabaré de fer-ne uns petits comentaris.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!