El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Aquest matí, a Ceret hi havia mercat, els mercats en la major part d’aquest pobles mitjans d’Occitània, be sigui el Perigord, la Provença, la Gascunya o com avui al nord del nostre país, a Ceret, són extraordinaris. Podria fer un llarg reguitzell de pobles on he coincidit amb el seu mercat: Bergerac, Sarlat, Apt, Carpentras, Libourne, l’Isle-sobre-el-Sorgue, Sisteron, el propi Ceret, són els que em vénen a la memòria, juntament amb altres de pobles més petits. La presència dels petits productors agrícoles amb més productes diferenciats que quantitat, o els elaboradors de formatges, o dels derivats de l’ànec, acompanyats de tot el que és tradicional en un mercat, i les persones que cuinen per als qui és desplacen al mercat constitueixen tot un espectacle. El que no és un espectacle, però hi diu molt dels venedors, és la disponibilitat i atenció que dispensen als seus clients, tant deixant tastar un formatge, com recomanant-te una recepta.
Com a punt de trobada, el mercat també compleix una funció social per relacionar-se, i el més interessant de tot el que he pogut veure a Ceret, és que aquesta relació la fan en català, esperem que no és perdi. (continua…)
En una estada a la Catalunya Nord no és pot passar per alt algun contacte amb el món del vi. Avui, a la Cooperativa de Terrats feien una jornada de portes obertes. I ho he aprofitat per fer una visita a aquesta importat cooperativa vinícola i una petita degustació dels seus vins. Hi treballen la garnatxa blanca, la malvasia i el macabeu, per als vins blancs embotellats, i els moscatells per fer el moscat de Ribesaltes; amb negre treballen la garnatxa, la carinyena, el monestrell i el sirà. Amb les garnatxes, tant la blanca, com la grisa i la negra, en fan els vins dolços naturals ambrejats. També fan uns negres joves de carinyena amb maceració carbònica, on domina la fruita, i un negre criat en bóta que surt d’un cupatge sirà, monestrell i garnatxa, un vi prou aconseguit i característic del Rosselló. Una de les singularitats més interessants que té aquesta cooperativa és la torre de tres pisos construïda per als dipòsits de maceració per al vi negre, no n’havia vist mai cap (sembla que n’hi ha tres en tot l’estat francès, dues en funcionament) i és d’una imaginació interessantíssima, amb una espectacular vista al Canigó.
Un cop fetes unes petites compres al celler, hem enfilat cap a Sant Miquel de Cuixà i desprès cap a Sant Martí del Canigó, que tot i haver-hi estat altres vegades, sempre són llocs agradables per tornar-hi, ni que sigui per una petita passejada, abans d’emprendre el camí de retorn sense que t’agafi l’entrada de la diàspora metropolitana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jordi,
Felicitats pel viatge. llegint-te, m’han vingut ganes d’anar a fer un tomet per aquí dalt. De fet, m’han vingut ganes d’haver-hi anat amb tu! Però això ja és abusar. El dia que ens vegem ja ens ampliaràs el comentari sobre els vins i la potència d’aquest celler, que sembla interessant.
Jo he estat amb un peu a Falset. La fir pren força i dissabte feia goig de veure els carrers de la capital del Priorat plens de gent, fonamentalment de les nostres comarques, que s’hi havien arribat a omplir-se de vi.