31 de maig de 2008
1 comentari

L?Hort

L’estructura tradicional de la població de Valls, tot i que ocupa un dels llocs més alts del rànking de població activa de gent dedicada a la indústria de Catalunya, ens demostra que molts vallencs porten a la genètica el seu lligam al conreu de la terra. Difícilment trobaríeu vallencs que no haguessin tingut un dels avis o besavis que no hagués estat pagès. Bé, potser jo en sóc un, però el meu pare era pèrit agrònom de l’escola de la Generalitat republicana de Caldes de Montbui. A Valls, doncs, passa un fenomen que no es dóna gaire en altres llocs, i és que tot i que quasi tota la població ha deixat l’activitat agrària, crec que trobaríem molt pocs pagesos a Valls que es dediquen exclusivament  al camp, es continua bona part d’aquesta activitat, en  molts casos com a distracció, segurament per la part de genètica que porta molta gent. Es fàcil veure, doncs, els caps de setmana la gent treballant les terres que per alguna part de la família els han tocat en herència. També molta gent de les primeres migracions ha agafat aquesta estima per la terra, com ho han fet amb altres tradicions vallenques com els castells i han arrendat o comprat un tros de terra per fer-hi el barracon, l’hort.

Durant molts anys, el pare de la Margarida, que havia treballat al tèxtil, plantava calçots a l’hivern i tomaques, pebrots i albergínies a estiu. Aquests últims anys, ajudat pel Carlos, i a mi em tocava fer les sulfatades i tractaments pertinents. Aquest any ens va deixar quan els solcs ja estaven fets i, ni que fos a tall d’homenatge, vaig decidir que plantaríem les tomaques de l’albercoc, els tomacons per penjar i les tomaques de la pera per fer conserva, i les de cor de bou que ja fa un parell d’anys que plantem, de les llavors que guardem.  ( continua…)

També aquest any m’han regalat una mica de planter de tomaques de l’hort del Carme, que ara ja han deixat l’activitat, (l’hort del Carme era un dels set o vuit horts tradicional a Valls que feien el planter per als altres pagesos),  i també planter de la varietat Montserrat i de la pera de Girona, que junt amb unes llavors de tomaques de la Provença que molt amablement em va regalar un paradista del mercat d’Apt, seran l’experiment d’aquest any.

Tot plegat sembla molta feina, però val la pena després del llarg hivern, quan només trobes verdures i hortalisses sense gust de res, però això sí, com en tot, estèticament perfectes, productes que no serveixen per reconciliar-te amb els gustos que de petit han fet possible educar els sentits.

Espero que, tot i faltar el mestre, en Carlos i jo ens en sortim dignament, quan s’acabi la temporada ja ho faré saber.

 

  1. De tomàquets, veig que n’hi haurà per sucar-hi pà. Però, què no és a l’agost quan cal plantar-hi les cebes perquè neixin després els boníssims calçots a l’hivern? És clar que, amb la recol·lecció de tants tomàquets, potser no tindràs temps de vetllar per cap més fruit de l’horta… 
    Què podries precisar-nos els detalls per assegurar l’èxit del conreu casolà dels calçots?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!