El bloc de Jordi Castells i Guasch

Els que hem de passar moltes hores a Barcelona per motius de feina, agraïm trobar algun lloc que ens sigui familiar, on poder estar el petit espai de temps que tens per fer un mos, ja que en ser lluny de casa prioritzes escurçar l’hora de dinar i fer la jornada laboral més compacta, per agafar el tren de tornada a una hora decent.
Fa més d’un any vaig tenir la sort, tot compartint l’hora de carregar les energies al migdia amb un company de feina, de fer cap a un petit bar molt cèntric per fer un mos. És a Jaume I, tocant a la plaça Sant Jaume. He de dir que a partir d’aquell dia s’ha convertit en el meu referent quasi quotidià per fer un petit parèntesi a l’hora de dinar.
Regentat per un simpàtic matrimoni penedesenc de Mediona, la Joaquima i  el Joan, el bar Haití (segurament hi havia passat molts cops pel davant) recull tots aquests elements d’un establiment que han desaparegut de la normalitat i quotidianitat, que abans havien estat del tot normals i que ara s’han convertit en singulars, com és conèixer els propietaris i gaudir d’un tracte de familiaritat  poc corrent en una ciutat on bona part dels locals més cèntrics, són per donar servei al turisme globalitzat, no al que busca la singularitat. ( Continua…)

Normalment, cada dia hi ha un plat diferent: llegum, pasta, sopa, bacallà… i si això no et ve de gust, sempre tens l’alternativa de les famoses i variades truites que fan cada dia (d’espigall, d’albergínia, carxofa, patata i ceba etc.), i també les croquetes casolanes de carn o bacallà, sempre acompanyades de petites llesques de pa amb tomaca i, al darrere, algunes postres preparades per ells mateixos.
Sempre hi ha una clientela bastant fidel i molts cops et pots trobar persones prou conegudes que, segurament deu ser cosa del local, també entren en aquesta cara més familiar.
Altres cops m’ha servit de lloc de petites trobades per feina, en hores que no són les de més activitat del bar, ja que és un lloc fàcil de localitzar i sense fum, cosa difícil també de trobar en indrets cèntrics.
Els que hagueu de passar el dia a Barcelona i fer un petit parèntesis, sense ganes d’entaular-vos gaire i amb desig de respirar un aire familiar, no ho dubteu: l’Haití. Això sí, no ho digueu a gaire gent, no fos cas que es massifiqués i passés com em va passar amb una casa rural del Pirineu, que a cops de dir-ho als amics, quan trucava per anar-hi, sempre estava ple.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!