El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Labutxaca és un segell editorial que posa al mercat reedicions de llibres de la literatura catalana i universal que provenen d’editorials com el Grup 62, Proa, Columna, entre d’altres. La seva finalitat és treure al mercat un seguit de títols publicats amb anterioritat en les col·leccions normals de les diferents editorials, i fer-ho en format de butxaca, a un preu força més reduït, posant a l’abast del gran públic tant llibres de la literatura catalana com universal.
El llibre de butxaca és molt atractiu, pel seu format més petit i de menys qualitat, que et permet fer-ne un ús no tan acurat i manejar-lo al metro, al tren a l’avió o a la platja, despreocupant-te una mica de si es taca, s’embruta o s’omple de sorra. Algun cop fins i tot he comprat la versió de butxaca d’algun llibre que ja tenia a casa, però que la versió de butxaca em resultava més útil per alguns viatges.
Crec que el llibre de butxaca, en definitiva, és un signe de normalitat literària i cultural i és molt important que en català hi hagi una oferta suficient en aquest format.
Si el llibre de butxaca és un signe de normalitat, també ho és la novel·la negra o policíaca, i en aquest sentit, és important que el segell abans esmentat hagi decidit reeditar uns quants títols de la col·lecció “La Cua de Palla”, en total i de moment 12 títols dels autors més coneguts, com La clau de vidre de Dashiell Hammett, La bella dorment de Ross Macdonald, El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain o La dama del llac de Raymond Chandler, són els primers títols publicats.
Tot plegat, una oportunitat magnífica per llegir els grans mestres de la novel·la negra, sobretot quan fa ja més de vint anys de l’última edició d’aquesta col·lecció. Esperem que tingui èxit aquesta reedició i que no s’acabi amb aquests dotze títols programats, sinó que sigui la majoria de l’antiga col·lecció i si pot ser que surtin nous títols, millor.
Respon a sergi borges Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb molta ràbia us ho dic i us ho escric, però aneu amb compte amb Labutxaca, que és una idea genial perquè no hi ha gaires segells de butxaca en català. Ara bé, em vaig comprar un llibre imprescindible en aquesta col·lecció com és El nom de la rosa d’Umberto Eco i quasi vomito, i no us exagero, amb la quantitat ingent i vergonyant de faltes d’ortografia, tipogràfiques i sintàctiques que hi vaig trobar. Vaig fer una queixa i una reclamació a Edicions 62 i encara n’espero resposta. No s’hi val tot en el món de l’edició en català. Tant de bo el meu exemplar sigui una ovella negra, per això us aviso i mireu si trobeu errades. Aleshores ja serà un fet generalitzat.
Atentament,
sergi borges