El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Tot i que a Sault, la població de la Vaucluse considerada la capital de la Lavanda de la Provença (i d’Europa), han preparat la festa anyal de la Lavanda per al proper diumenge, dia 6 de juliol, enguany la florida s’ha fet esperar i hauran de fer la festa amb els camps a mig florir.
De bon matí hem arribat a la Vaucluse, hem recorregut el flanc sud del Mont Ventoux, des de Bédoin, i fins a arribar a Sault. Hi havíem estat sempre a la tardor o a l’hivern. Havíem comprat postals on es veu aquest extraordinari esclat de colors quan, solament per quinze dies a l’any, els camps d’espígol floreixen. El blau del cel, d’una intensitat estrictament mediterrània, provençal, el verd de les vinyes i els alzinars i carrasques a les muntanyes, en contrast amb el color torrat dels camps de gra segats, el roig de les flors boscanes, el groc impactant dels girasols, algun ramat d’ovelles, el color ocre i tendre de la pedra centenària de les cases rurals… i el blau lilós d’extensions llarguíssimes de lavanda florida, tot això volíem veure al natural.
Aquest any, però, l’espígol florirà tard. El fred, les pluges, qui sap. Les carenes arrodonides del Mont Ventoux apareixien avui verdes, coronades de tires innombrables de plantes de lavanda a punt d’esclatar amb, justament, un principi de florida al capdamunt del brot d’espígol. Als mercats se’n podia trobar alguns rams frescos, però la collita encara es farà esperar.(continua…)
Seduïts pel paisatge, embolcallats per la calor del juliol provençal, hem descendit per les Gorges de la Nasque… Ja estàvem convençuts que un cop més hauríem de deixar la Provença sense veure el seu extraordinari esclat d’olors i colors, el brunzit de les abelles borratxes de dolçor d’espígol. Llavors hem arribat al pla. Allà la calor era més intensa. El sol havia fet esclatar milers d’espigues de flors morades. Al Luberon, quan ja ho havíem cregut impossible, passat Oppede, a prop de Coustellet, hem vist el miracle. La lavanda havia florit.
Marxarem amb la sensació agredolça d’haver arribat massa d’hora i haver de marxar abans que l’esclat de llums que ens prometíem s’hagi produït. A la nit, a recer de l’aire que refrescava el carrer que parteix de dalt baix Castellnou dels Papes, des de l’antic castell-fortalesa papal fins a la font, ens hem regalat una excel.lent ampolla de vi… Però de vins, ja en parlaré un altre dia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No acabo d’entendre perquè poses els noms dels pobles en francès.
Potser és una correcció tonta però jo crec que en català correcte hauríem de dir espígol del suc del qual se’n fa el perfum anomenat aigua de lavanda. Anomenar directament la planta com a lavanda em sembla que és un un calc del castellà.
D’altra banda, jo en tinc a casa i quan floreix és fantàstic. I quan el rego l’olor és deliciosa.