19 d'octubre de 2009
0 comentaris

Jean-Claude Izzo

La represa dels viatges pràcticament diaris a Barcelona amb tren, ha fet que m’enganxés a la lectura d’aquest autor de novel·la policíaca que vaig descobrir tot resseguint alguns dels blogs on de tant en tant trec el nas. Crec concretament que venia a tomb a partir de comentaris de la trilogia de l’Stieg Larsson, algú comentava que li havia agradat molt la trilogia del Jean-Claude Izzo, un policia de Marsella que se les hau amb els baixos fons d’aquesta ciutat.

La veritat és que em va costar força trobar aquests llibres, ja que en català està publicada a  Andorra per  l’editorial “Límits”, difícil de trobar a primera línia de les prestatgeries de les llibreries de casa nostra. Com que la Margarida és més ràpida i bona devoradora de llibres, em va prendre avantatge i he hagut de guardar el torn per encetar la trilogia: Keops total, Xurmo i Soleà.

La veritat és que un cop llegits els dos primers llibres no estic gens decebut, si no tot al contrari, ja que més enllà de la trama, que et fidelitza en la lectura, ens desvetlla tot un món que segurament una dècada endarrere ens quedava una mica lluny, però que ara ja conviu plenament entre nosaltres, com és al cas de la immigració magrebina, en aquest cas algeriana, i els fills d’aquesta immigració, que ja no pertanyen al seu lloc d’origen i no acaben de identificar-se amb el lloc que els acull. (continua….)

La varietat, per una part, de la policia, d’encarar el conflicte, entre els pocs que coneixen i comprenen la complexitat del món dels petits delictes de joventut i els repressors sense escrúpols per un cantó, i les complicitats amb el món mafiós per un altra, amb les corrupteles policials i administratives, i finalment, Marsella, ciutat mediterrània i portuària que és el gran escenari de tota la trama.

El Protagonista, Fabio Montale, és un personatge singular, però que ens recorda en forma de collage, tot i tenir personalitat pròpia, molts trets característics de famosos protagonistes de novel·la negra, que van, des de detectius americans aferrats a l’ampolla de bourbon a comissaris més  hedonistes com el Montalbano de les novel·les de Camillieri. Els vins de la Provença i sobretot de la Bandol són citats amb freqüència, així com la pesca i el peix.

Potser en èpoques de crisi com les que estem vivint, ens presenta un món no gens exòtic, com em podria haver semblat si hagués llegit aquestes novel.les fa un parell d’anys. Ara m’han fet la impressió de retratar un món que tinc al costat de casa.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!