El bloc de Jordi Castells i Guasch

El 16 de desembre passat tingué lloc a l’Hotel Barceló de Barcelona Sants, la presentació de La Guia de Vins de Catalunya, tast a cegues 2011. Aquest fet per ell mateix ja fóra mereixedor d’una crònica social, ja que són escassos els actes de gran abast de què pot gaudir el sector del vi de casa nostra. En un acte d’aquest tipus es posa de relleu el resultat de l’esforç d’una bona part dels millors productors de vins del nostre país que han aconseguit l’excel·lència en la producció dels seus vins. És per això que cal felicitar els autors de la Guia per la seva organització, així com els cellers que hi ha participat, sense deixar de banda els qui no hi han pogut assistir per diferents motius.

Per la meva part, doncs, tot i remarcant la importància d’aquest acte de presentació, que per veure-la només cal donar un tomb per la xarxa, m’agradaria centrar-me en la importància de la Guia i la seva consolidació en aquesta curta història de vida que té.

Els qui estimem el món del vi vàrem saludar la primera Guia, perquè era una bona eina per donar a conèixer els vins de casa nostra i estàvem tan contents amb la importància d’aquest fet que potser només vàrem sentir com una música de fons que la Guia també ens deia altres coses.

Quan va sortir la segona Guia 2010, vàrem respirar tranquils de saber que el projecte de fer una guia dels nostres vins no havia estat flor d’un estiu, sinó que era el compromís seriós del Jordi Alcover i La Sílvia Naranjo de tirar endavant el seu projecte vencent totes les traves i dificultats que s’havien anat trobant. I aquella música de fons que pràcticament no vàrem escoltar, és feia més i més present, amb l’autoritat que dóna haver pogut tastar la major part dels vins de casa nostra i poder-ho repetir any darrere any. D’aquesta música, n’hi havia de molt bona, de bona i de distorsionada. El fet de posar de relleu que n’hi ha de distorsionada fa pensar que potser, sense deixar de tocar de sobte, en un futur quasi present, fóra bo canviar-la i que, per fer-ho, potser més que mirar què toquen a fora, s’hauria de buscar a les nostres arrels i treure’n aquella música que per bona i singular, potser el món esta disposat a comprar, com ja passa amb la bona i molt bona música que ja se sent escoltant la guia.

La guia 2011 ens diu que és un projecte de llar recorregut per motius diversos: (continua…)

El contingut: els autors fan un esforç per introduir nou contingut facilitant  dades estadístiques de la puntuació mitjana dels vins de les diferents D.O.s i dels cellers, també fent una pinzellada a diferents troballes que per diferents motius han cridat l’atenció durant el procés de tast, és com compartir les anècdotes rellevants del tast amb els lectors de la guia. També té gran interès l’apartat de vins de pagès i aquest nou subratllat que fa dels 110 vins de més de 9,40 punts .

Dins d’aquest nou contingut, hi trobem l’ampliació cap als vins de l’Alguer i del Rosselló, que a part de l’interès que poden tenir per als lectors de la guia, han propiciat una seria de reflexions per part dels autors que permeten tenir una nova mirada i apuntar possibles sortides a la música distorsionada de què parlava abans.  

El guiatge de la Guia: no solament compleix la funció de dir-nos tot el que cal dir de rellevant d’un vi determinat, preu, varietats, sistemes de vinificació, maridatge, puntuació, anyada etc., segurament la informació que vol trobar el gran públic de la Guia, sinó que també, persisteix i aprofundeix en aquelles reflexions que cal que faci el sector, tibant una mica més la corda, però assenyalant els ancoratges que ha d’agafar-se el sector per fer passos segurs i que convindria no demorar. Segurament els hauria estat més còmode pensar: “això, a grans trets, ja ho vàrem dir l’any passat”, i sempre podrien dir això ja es va dir, però crec sincerament que el que demostren amb la seva insistència i noves aportacions, és el seu compromís amb els nostres vins i els seus productors, tot remarcant allò que és important, clarificador i que caldria començar a fer-se al més aviat possible.

Finalment, per acabar voldria recordar que una guia, sobretot, té la finalitat d’aportar-nos informació més que una classificació, i cal, al meu entendre, agafar la puntuació com a part d’aquesta informació. I crec que en aquest sentit és d’interès el que vaig escriure l’any passat sobre la manera d’entendre una guia de vins.

Animo a comprar la Guia pel gran interès de tot el seu contingut i sabent que el tast s’ha fet a cegues, i d’això en podem donar fe els molts que un dia o altre hem estat convidats a tastar amb l’equip de la Guia.

Hem d’agrair a la Sílvia Naranjo i al Jordi Alcover el seu compromís per consolidar aquest projecte i oferir-nos aquesta magnífica Guia un cop més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!