El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Aquest dies al Tomb del Balcó comencen a veure’s ametllers que de mica en mica van florint, ja varietats que ja han fet la florida d’altres, per el que es veu els arbres no tardaran pas gaire ha fer-ho.
Sempre m’ha sorprès el primerencs que son aquest arbres en treure la flor, tan es així, que molts cops desprès ha vingut el fred i els hi ha jugat una mala pesada. Amb els ametllers les abelles, també començaran la seva activitat extractiva d’aquestes flors el mateix temps que ajudaran a la pol·linització.
Aquí no som el Japó que la florida dels cireres es converteix en un gran esdeveniment d’admiració per multitud de persones que van a gaudir-ne els parcs públics.
Aquest esdeveniment mes mediterrani de la florida dels ametllers ens ha de fer pensar a tots, que perquè això sigui possible, ha de ser també possible que un seguit de gent, es dediqui a conrear la terra i que en pugui viure amb dignitat i no solsament per les florides que avui parlo, sinó també per veure unes vinyes ben cuidades, hortes amb avellaners conreats, oliveres esporgades, camps llaurats i endreçats, sembrats, fruiters i un llarg rosari del que duran segles junt amb la ramaderia, ha estat la principal activitat econòmica de la humanitat.
Durant anys he intentat explicar i fer entendre, segurament amb poc èxit, el món polític la necessitat d’atendre les reivindicacions dels pagesos i principalment del sindicat Unió de Pagesos, per un doble motiu: perquè necessitem no refia-ho tot a les importacions barates, que un dia es poden acabar, o sigui que la funció estratègica de produir aliments,, no pot dependre d’aquestes importacions i l’altre potser no tan tangible però tan o mes important, és la funció de gestió del territori i el paisatge. Això bol dir menys perill d’incendis, menys erosió, consolidació d’aqüífers, fixació de persones el territori i vida els pobles i el mont rural. A tots ens agrada anar a un poble i veure que hi ha vida i no nomes els cap de setmana.
Es molt preocupant per no dir indignant, sentir comentaristes o tertulians a les emissores de radio, posicionant-se contra els ajuts al sector, com si moltes activitats econòmiques no tinguessis subvencions, començant per les informatives (emissores i televisions publiques i les privades que rebent també subvencions) o amb arguments encara mes de cumbaias, esgrimint que les subvencions van en contra del desenvolupament del tercer món, no tenint en compta, que en molts cultius, hi ha un factor de latitud i que els problemes de molts països és que molts cultius i la seva comercialització està en mans de monopolis o grans multinacionals, que n’extreuen la major part dels beneficis.
Sempre he pensat que si a Catalunya, no hi hagués l’espoli fiscal que hi ha, dotar al món de la pagesia dels ajuts necessaris per fer apostes de futur, seria molt senzill, com podem veure a països com Àustria o Suïssa tot i així caldria un esforç de pressupost ara, però també esforç de mentalitat, per poder redreçar aquesta llarga agonia que viu la nostra pagesia.
No se si hi serem a temps, però cal almenys, que l’ignorància no serveixi per justifica el que pot ser una pèrdua sense retorn.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
jordi,
veig que continues mantenint l´esperit reivindicatiu i pedagogic de un sector en crisis permanent,que ha de lluitar per fer-se un lloc en el propi país, devant del progressisme metropolità.Vaja, com sempre.
Una salutació desde el Segrià