El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
He acabat de llegir fa pocs dies El Celler de Noah Gordon. Feia temps que el tenia per casa, un regal d’un amic que sap del meu interès pel món del vi i que, com que havia llegit que bona part de la novel·la passava el Penedès, va pensar que el llibre podia ser del meu interès.
Per no decebre doncs el meu amic i davant de l’amenaça que em preguntés qualsevol dia què m’havia semblat el llibre, el vaig agafar amb l’ànim de passar l’estona, tot i que he de confessar que, literàriament parlant, el que realment m’agrada per passar l’estona llegint és la novel·la negra, que molts cops aquestes novel·les tenen un component literari molt bo, com les de la P.D. James sense anar més lluny, la llàstima és que amb novel·la negra ho tinc quasi tot trillat i em queda poca cosa per llegir, en català naturalment. (continua…)
Així doncs no he buscat gran cosa en aquest llibre i he fet bé, perquè si l’hagués escrit un autor de casa nostra hauria passat sense pena ni glòria o directament la crítica se l’hauria carregat.
Jo crec que aquests llibres han de ser al mercat per qui vulgui passar una estona llegint com a distracció. Personalment crec que aquest autor s’ha documentat en alguns casos força bé, però fa un lligam de tot plegat una mica impostat i molta de la informació que té se la fa poc seva, com a poc viscuda, és com aquella recepta de cuina, que hi vas posant els ingredients, però que hi falta aquell toc de mà. (continua…)
També em va cridar l’atenció, que volent ser ben documentada, digui que la major part del vi que es feia era dolent i es feia servir per fer vinagre, quan a la meitat del dinou, del vi que no arribava a una qualitat acceptable se’n feia aiguardent o alcohol directament.
Cal, però, reconèixer bon ofici a l’autor, i davant de l’opció de llegir-la o empassar-se un mal programa de televisió, val la pena llegir-la, segur que es passa una millor estona, al mateix temps que es fa gimnàstica lectora del tot necessària per poder llegir llibres amb més gruix literari.
Respon a vinissim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ahir vaig acabar de llegir-lo, i estic d’acord amb tu, un entreteniment i poca cosa més. l’ofici de l’autor només consegueix que el llegeixis amb rapidesa i un cert interés. Hi ha coses força inversemblants com l’etiquetatge d’ampolles per vendre a un mercat, per part d’uns pagesos que les passen tant magres; o el cupatge per elaborar un bon vi, que fa del vi de “bo” restant. diria que ha volgut incorporar a la nove·la certs conceptes actuals del mon del vi, que no encaixen ni amb l’epoca ni amb la vinya les esforçades vinyes del protagonista.
Per cert, coneixes altres títols de literatura “enològica”?
Fins aviat,
Nani Viníssim
* ja m’he apuntat al concurs, gràcies pel link.