El bloc de Jordi Castells i Guasch

El dimecres al vespre, la Margarida va fer una conferència a Andorra,  organitzada pel Centre de Cultura Catalana d’Andorra, en el marc de l’any Rodoreda. Aquesta conferència va anar sobre les diferents lectures d’un conte molt conegut de l’autora, “La meva Cristina”,  jo feia molts anys que l’havia llegit i en conservava un vague record a la memòria, però ni molt menys havia sabut trobar en la meva lectura tot un seguit de referents, tant bíblics, com els que fan referència a la Divina Comèdia del Dant.

Mentre seguia amb atenció la conferència, no vaig poder deixar de reflexionar en la semblança que hi ha o hi pot haver entre un analista literari, en aquest cas la Margarida és professora de teoria literària, i els diferents afeccionats o professionals que és dediquen al tast de vins, sommeliers, enòlegs en la vessant més professional.

En el primer cas, és del tot imprescindible tenir lectures i referents literaris anteriors per poder-hi trobar els lligams, com més coneixements d’obres literàries precedents, normalment clàssiques, més profit es pot treure d’un nou text; i els que som lectors normals, que la lectura ens agrada o no, per les sensacions més primàries o intuïtives, ens perdem segurament un major plaer a l’hora d’afrontar un llibre, tot i que el que té de bo és que, entre l’estudiós i l’afeccionat a llegir, no hi ha un blanc o negre, sinó tot un seguit de tonalitats, que vas acumulant a còpia de llegir i comparar.  ( Continua…. )

Una cosa molt semblant passa en el món de vi, el que tasta un vi intuïtivament pot saber si li agrada o no, el professional del tast, que porta tot un ampli bagatge de tastar vins d’una forma sistemàtica, troba un seguit de records, d’aromes i gustos que pot destriar: fruites, mineralitzats, espècies, i un llarg etc.. Com en la literatura, com més variat has tastat, més lligams pots establir amb vins que et vénen al record per la seva similitud, cosa que fa gaudir més que amb una senzilla degustació.

El bo, però, és que tant amb la literatura com en el món del vi, no necessites ser un expert per gaudir d’un  bon llibre o un bon vi, sinó que el coneixement és acumulatiu, i encara millor, és del tot compatible llegir un llibre mentre assaborim una copa de bon vi, d’aquests que estan més pensats per degustar que per acompanyar un menjar.

Cal ser valent, doncs, i atrevir-se tant amb la bona literatura com amb els bons vins, que com més ho fem, més gaudirem d’una cosa i de l’altra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!