El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
L’altre dia parlava de l’homenatge que la Generalitat va retre al President Josep Irla en el cinquantenari de la seva mort, ahir al Palau de la Generalitat hi hagué un acte organitzat a l’ensems per la Comissió de la Dignitat, que tan bona feina ha fet, i el departament de la vicepresidència, que té les competències en relacions exteriors. El seu titular, el vicepresident Josep Lluis Carod-Rovira, va donar pas als parlaments de la Cònsol d’Alemanya i el Cònsol de França a Barcelona, que, en els seus discursos demanaven les disculpes pertinents per l’actuació dels seus governs que varen fer possible l’empresonament del President Companys i la deportació posterior per lliurar-lo a l’il·legítim govern del general Franco que, amb menys de dos mesos, i després d’un judici sumaríssim perpetrat per un jurat militar, el va afusellar pel delicte d’haver estat el President de Catalunya.
Cal agrair el gest de la diplomàcia francesa i alemanya d’haver fet aquest pas, cosa que no ha fet encara l’estat espanyol, que no ha assumit ser el màxim responsable de l’assassinat del President Companys, quan el proper 15 d’octubre ja farà 68 anys del seu afusellament. (continua..)
En aquest cas, no s’hi val una restitució de l’honor per la via de la llei de la Memòria històrica, una rehabilitació que haurien de demanar els seus descendents. En aquest cas és necessària una restitució a tot el país que va veure com afusellaven el seu president pel sol fet de ser-ho. I la restitució passa pel reconeixement que se’l va sotmetre a un judici injust i, per tant, per la seva anulació. És un gest indispensable per qualsevol estat que es vulgui democràtic. L’exemple d’alemanys i francesos, que han assumit els horrors de la pròpia història amb valentia i coratge, és un exemple a seguir. Espanya no pot amagar més el cap sota l’ala amb els crims del feixisme. La memòria de Companys és un deure per restituir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’important és la tasca de la Cde la Dignitat i de vicepresidència en aconseguir que es fes aquest acte, aquest acte al Palau de la Generalitat. Aquesta, així com la serietat i consciència política de la cònsol d’Alemanya, són un goig.
Però no va estar tant bé com sembla. Vilaweb recull molt bé la notícia, també el vídeo recul la mancança en el que va fer el cònsol francès. Aquest estava tant incòmode i forçat que va arribar a dir que allà hi eren presents França, Alemanya i Espanya. Va dir que el nostre vicepresident representava Espanya, ja veus. Un paperet que em sembla demana explicacions. També va expressar que no havia de demanar perdò perquè ja s’havia demanat des de França quan ho varen fer, per colaboracionisme amb la ocupació alemanya, que allà ja hi entrava el perdò que mereixia el saltar-se els tractats internacionals d’extradició que lliuraren el nostre president al franquisme.
Gestos, d’entre els que vaig veure, que només empitjora a parer meu en un altre: la no presència i participació a l’acte del president actual i de Pasqual Maragall i en Jordi Pujol.
College students cannot be specialists in all subjects. Therefore, it seems to be not easy to write term papers in some subjects. Nonetheless, there is no reason to bother about, just because you can buy a Personal Essay.