El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Durant molts anys, els vins blancs del nostre país, els podíem catalogar en dos grups:
El blancs lleugers, sobretot de les varietats que conformen el vi base del cava, macabeu, xarel·lo, parellada amb diferents composicions i embotellat sobretot a la zona del Penedès, però també a la zona de Tarragona, Alella o l’Empordà. Aquests vins tenen la seva gràcia per la seva frescor. L’altre gran grup el formaven els que anaven a parar a la bóta i agafaven aquell color groc quasi de rovell d’ou, normalment de macabeu, però sobretot a bona part de l’Empordà, la Terra Alta o el Priorat geogràfic, de garnatxa blanca, un vi oxidatiu que molts cops era poc agradable i una mica passat.
De mica en mica, però, la presència d’altres varietats foranes com el chardonnay de forma mes estesa i d’altres varietats blanques com el sauvignon blanc, risling, chenin o viognier, aquests últims en més poca quantitat que el chardonnay, han fet que a poc a poc, apareguessin uns altres vins blancs, alguns d’ells extraordinaris, vins molts d’ells criats amb fusta de roure francès. Però d’aquests vins ja en parlarem un altre dia. El que avui volia posar de manifest és el fenomen de les garnatxes blanques, un vi no gaire apreciat abans, que sol o amb altres cupatges, s’està fent un lloc singular entre els grans vins blancs del nostre país.
Per mi, la irrupció d’aquests vins ben elaborats amb garnatxa blanca és una de les sorpreses mes agradables d’aquests últims temps, potser per la poca consideració o esperança que tenia cap a aquesta varietat de raïm i els vins que se’n feien, però fa no gaires anys s’ha girat la truita i el panorama ha canviat radicalment.
La llista és molt llarga, del Quintà del celler Bàrbara Forès de Gandesa o el Vindemia, del Celler Xavier Clua, tots dos de la D.O. Terra Alta, fins el Ctònia de Masia Serra de Cantallops D.O. Empordà, de la D.O.Q. Priorat del Mas Igneus el FA104 de Gratallops, el Mas d’en Compte del celler Cal Pla a Porrera, el Nelin de Clos Mogador de Gratallops o l’Odysseus de Ithaca de Gratallops, de la D.O. Montsant, l’Etim blanc de l’ Agrícola Falset Marçà com a vi mes popular, Les Sorts blanc del Celler el Masroig, el Clos Maria de Mas Perinet a La Morera del Montsant i l’últim que he pogut tastar, el Santbru del Portal del Montsant, que l’he trobat excel·lent.
Sóc conscient que me’n deixo molts per citar, però la finalitat no era cap altra que la de reforçar amb exemples aquesta evolució tan extraordinària de les garnatxes blanques ben treballades, que cal agrair a aquesta colla de joves enòlegs que estan innovant i revolucionant el vi a casa nostra. Permeteu-me que modestament us digui que no perdeu l’oportunitat de conèixer aquests magnífics vins blancs.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia Jordi!, benvingut al món dels blocaires. Si tens una estona, et deixo l’adreça del meu bloc per que li dónis una ullada.
http://lesmevesveritats.blogspot.com/
Una abraçada!