28 de gener de 2010
1 comentari

Cèsar Martinell

Que últimament hagi portat poca activitat al blog, no vol dir que no es moguin coses sobre els temes que han estat l’objecte de les bitàcoles de meu blog.

Així, en el nom dels vins de casa nostra, m’he trobat amb alguna sorpresa agradable, com la del vi de Gandesa “Cèsar Martinell”, que va caure a les meves mans, millor dit a la meva copa, gràcies a l’Oriol del Vi a Punt que me n’havia parlat, i un dia vàrem compartir una ampolla tot dinant.

Primerament, el nom el trobava una mica agosarat, ja que és el nom de l’arquitecte que va dissenyar molts dels cellers cooperatius, coneguts com les catedrals del vi. Un d’aquests cellers emblemàtics, i segurament un dels mes singulars, és el da Gandesa. I segurament per això l’hi han volgut retre homenatge posant a un dels seus vins el nom de l’arquitecte, però es corria el perill d’assignar aquest nom a un vi qualsevol que hauria desmerescut la figura tan rellevant d’aquest arquitecte. Feliçment no ha esta així, i ens trobem davant d’un vi amb una forta personalitat i que hauria de ser un referent per a tots aquells que els agrada trobar i tastar vins peculiars.

He de confessar que quan l’Oriol me’n va parlar, vaig pensar que seria una garnatxa blanca més, però no ha estat així, sinó que ens trobem davant d’una garnatxa blanca molt singular. (continua….)

La seva curta estada en bota li dóna notes d’envelliment, però sense perdre la frescor, com podria haver passat tractant-se d’un vi de la Terra Alta. Aquesta combinació d’envelliment i frescor, fa que sigui un bon acompanyant de l’escudella i carn d’olla, on normalment els vins negres es sobreposen a aquesta menja,  però se m’acudeixen molts altres plats en què el maridatge pot ser perfecte. Caldrà provar-ho.

L’admiració i apreci que sento per la figura d’aquest arquitecte que vaig conèixer quan era molt petit, es veuen recompensats en aquest vi, que és com un  homenatge a qui va concebre edificis emblemàtics per dur a terme aquesta noble activitat, lligada als treballs de la terra. A Valls, ciutat que va veure néixer l’arquitecte Cèsar Martinell, va costar déu i ajuda poder-lo fer ciutadà il·lustre, finalment va ser possible. Desitjo doncs una bona acollida d’aquest vi, perquè s’ho val i per tot el simbolisme que l’envolta.

  1. Un altre vi per afegir a la llista dels que em de tastar, els que ens recomanes sempre paguen la pena. I molt content de llegir un apunt teu. Els “reis” em van portar “Els vins de l’arc mediterrani” i estic xalant de veritat, l’enfocament que té dels origens del conreu de la vinya i les varietats són magistrals. Gaudint de veritat. 

    Fins aviat,

    Nani Viníssim

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!