El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
En el meu últim escrit i fent referència a l’entrevista de Jean-Pierre Perrin i la seva explicació sobre les D.O.S. que van possibilitar donar prestigi a moltes zones productores de vi, després del meu últim viatge a la Provença i en concret a Castell Nou del Papa (Châteauneuf du Pape), vaig estar pensant en una cosa que sempre m’havia cridat l’atenció, com és que moltes D.O.S. franceses posen en una part preferent de la seva etiqueta el nom de la D.O.
A l’anterior citada de Châteauneuf du Pape, afegiria la major part de les altres D.O.S. de les Costes del Roîne, com són Gigondas, Cornas, Hermitage, Côte Rôtie, Condrieu i Saint Joseph, o altres com el blancs de Chablis a la Borgonya o a la Vall del Loire els Vouvray o el Sancerre. Si algú busca vins d’aquestes zones veurà que, en l’etiqueta, la major part de productors remarquen la seva D.O., i el nom del productor o la marca pròpia figuren amb lletra més petita.
Això que fa molts anys que tenia visualment assimilat, no ho havia pensat mai, i ara em plantejo que potser seria també interessant de fer servir en algunes D.O.S. de casa nostra. Potser no té tanta importància per al consum proper, però sí que crec que fóra important per a la projecció internacional. (continua…)
Per què no?, per exemple, el Priorat o el Montsant, o l’Empordà, per citar-ne alguns, podrien portar en un lloc preferent de l’etiqueta de l’ampolla el nom de la D.O., naturalment la grafia hauria de ser la mateixa, i això crec que ajudaria a identificar els vins a les persones no tan enteses i popularitzar i familiaritzar les nostres D.O.S. Naturalment, això hauria de ser voluntari, però al mateix temps crec que seria de gran ajut als petits productors d’aquestes D.O.S.
Aquests mesos que INCAVI ha llançat el Debatdevi, aquest pot ser un element per discutir, segur que els avantatges són superiors als inconvenients, sobretot per a la popularització, divulgació i identificació dels bons vins. La proposta queda llançada.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que has plantejat sembla interessant.
Jo hi introduiré un dubte, motivat pel que m’ha semblat entendre que deia el president de l’Academie du Vin a la Contra de La Vanguardia. Sembla que les Denominacions d’Origen van ser una solució per un país (França) en el qual hi havia un fraud sobre l’origen del vi, en el moment posterior a la fil·loxera.
Si aquest fou el cas, pot ser que les Denominacions d’Origen, amb els seus òrgans de vigilància (consells reguladors) fossin una solució per un país que devia conèixer el territori i els seus vins, i que necessità marques i garanties per fer fornt als impostors.
El dubte és si les Denominacions d’Origen catalanes tenen aquest efecte. La meva intuïció a peu de carrer és que el segell de garantia de qualsevol dels consells reguladors és un factor favorable a l’hora de generar confiança al consumidor, perquè suposarà que hi ha algú que vetlla que tot es faci bé, i que el productor té una certa vocació per la qualitat. Així mateix, però, i llevat del cas del Priorat, quasi mitificat a través del reconeixemetn internacional, les Denominacions d’origen catalanes són desconegudes, perquè responen a una definició territorial posterior, sense cap coneixement preexistent per part del client. Les marques “Gandesa” i “Falset” potser sí. I aquestes són preexistents a l’aparició de les D.O.s corresponents, però la resta responen a una voluntat del propi sector per diferenciar-se, amb poc efecte sobre el públic.
Perdona. És per enrriquir el debat.