El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Sempre he intentat, entre els meus articles dels vins i cellers, parlar també de les cooperatives, sobretot d’aquelles que busquen un valor afegit en la producció dels seus vins. Que fins a la data hagi parlat d’unes i no d’unes altres, és purament una qüestió d’atzar, de tenir la fotografia o, per un motiu o altre, haver-hi fet una visita últimament. No correspon doncs a cap preferència o rànking, ja que la meva motivació és sobretot divulgadora.
Aquest és el cas de la Cooperativa de Nulles, que desenvolupa la seva activitat en aquest magnífic celler modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell. Aquesta cooperativa ja fa uns anys que va modernitzar les seves instal·lacions, però sense trobar ben bé un posicionament coherent per definir quina havia de ser la seva estratègia a l’hora de fer-se un forat en el món vitivinícola. Ara fa uns tres anys que de la mà de l’enòleg Enric Vives, el cavista de Vives Ambròs, ha emprès una línia de vins molt apropiada per a una cooperativa, que no està renyida amb la possibilitat de fer vins de gran qualitat, cosa que fan algunes cooperatives en zones com les de les D.O. Priorat i Montsant. No és el cas de cooperatives com la de Nulles, amb molt de volum, que ha de fer un plantejament per donar sortida a la seva producció, buscant fer compatible una bona producció amb una bona qualitat, i això els permet que els preus no és disparin, com passa molts cops amb petits productors.
La redefinició dels vins ha donat com a resultat una gamma molt interessant de vins pret a porter, sota el paraigua de la marca Adernats, tots ells molt agradables i satisfactoris, al mateix temps que prou diferenciats i complementaris els uns dels altres. (continua….)
En la gamma dels blancs, a part del vi similar al que seria un vi base en les varietats de macabeu, parellada i xarel·lo, cal remarcar un vi molt interessant que fa honor al seu nom, Seducció, fet de macabeu amb moscatell. Aquest vi et dóna en boca el que promet en nas, essent la proporció de moscatell del tot l’adequada. Dins de la gamma dels blancs, hem de destacar també un macabeu monovarietal fermentat en bóta i treballat en aquestes fent el degut batonnage, molt ben aconseguit. El rosat, fet d’ull de llebre i merlot, està esplèndid aquesta època de l’any, però aguanta molt bé fins que surt la nova anyada. Un negre sense passar per fusta, batejat amb l’ambiciós nom d’Angelus i fet de diverses varietats, és un vi que caldrà seguir, tot i que ja promet, i pot ser un bon vi negre per a l’estiu. I finalment un vi negre criat a la bóta amb un bon nivell, completant aquesta interessant proposta del celler cooperatiu de Nulles.
Esperem que aquest camí emprès vagi obrint forat al mercat de casa nostra com ja ho està fent als Estats Units. Crec que el bon treball que està duent a terme aquesta cooperativa, pot marcar el camí per a altres de similars. Seguirem doncs amb interès la consolidació d’aquest bon treball iniciat.
Aquesta cooperativa també elabora bons caves
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada molt el seu web. Les seves explicacions són molt amenes. No sóc un entès en vins, però m’agrada beure’n. Sense el vi a la taula trobo que el menjar no acaba de ser complet. Fins i tot, la presència de l’ampolla o el porró de vi fa que la taula es vegi més ben parada, que tot sigui més estètic. A mi m’agrada beure vi en porró, un vi normal, baratet, de garrafa. Però els dies de festa també n’enceto alguna de marca, m’agrada tastar. Sobretot els vins catalans. A Catalunya n’hauríem de fer més cas, s’ho valen de debò. A reveure.