El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Aquesta propietat propera al Monestir de Poblet, que va de les muralles del mateix monestir fins molt a prop de Vimbodí, fou una granja o masoveria de la mateixa comunitat cistercenca, segurament fins a la desamortització de Mendizàbal. Posteriorment, aquesta finca ha tingut diferents propietaris fins fa uns quans anys, que fou adquirida per la família penedesenca propietària de les Bodegues Torres.
Aquesta no és una finca com una altra, la seva edificació fortificada i presidida per una gran torre li dóna una caràcter feudal, on el visitant pot esplaiar la seva vista cap al Monestir de Poblet i les seves muntanyes, i també té una molt bona vista de la major part de la Conca de Barberà.
Les vistes més properes són les magnífiques vinyes que voregen el monestir i s’escampen pels quatre cantons de Milmanda, on hi ha una gran plantació de la varietat chardonnay, que ha fet possible un dels vins més reeixits d’aquesta varietat que es pot trobar en les latituds més meridionals d’aquesta varietat, que dóna la seva millor expressió a les terres borgonyones de Chablis. (continua….)
Que doni un dels millors vins, per no dir el millor d’aquesta varietat a casa nostra i segurament de tot l’estat, no és casual, ja que la família Torres va fer l’aposta per aquestes terres tenint en compte tant el terreny com la climatologia i l’alçada d’aquesta propietat. No deu ser per casualitat que en el número 18 de la revista Cupatges del mes de setembre passat, dels cinc millors vins blancs de criança que prenia en consideració la revista, tres són a un radi de 25 kilòmetres de Milmanda: el Viognier de Rosa Maria Torres, de Sarral, i el Cérvoles blanc, de la Pobla de Cérvoles, elaborat per la família Cusiné.
És d’agrair la voluntat de fer un dels grans vins blancs, mancats com estem a casa nostra d’aquests, a diferencia dels vins negres.
Els que vulgueu recórrer els llocs propers a Poblet i al mateix temps visitar Milmanda, on hi podreu veure un audiovisual prou interessant del món del vi i de les Bodegues Torres, a la botiga del castell hi podreu adquirir un magnífic chardonnay anomenat Mirador del Castell que només venen allí, i te un preu molt més assequible que l’emblemàtic Milmanda.
Com a anècdota final, i per als qui sou amants de la literatura, la Margarida Aritzeta fa passar bona part de la seva, segurament millor novel·la i una de les millors de la literatura catalana dels últims temps, Perfils de Nora, dins del castell de Milmanda. El fet d’haver triat aquest indret i no un altre de més proper, potser un dia convenceré la Margarida perquè ho expliqui, mentre estant em quedo amb el paràgraf de la contraportada del llibre que diu: “El vi és com la vida, se li ha de donar temps però s’ha de saber consumir en la seva plenitud”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Milmanda és nom de sonoritat reeixida. Un nom que si no existís hauria calgut inventar-lo per encabir-lo en la creació literària. És castell de contes alhora que escenari de vins i referent dels Perfils de Nora. És nom que abraça somnis, presències i absències. És nom poètic on dibuixar també, en traç ferm, el record d’en Xavier Aritzeta, d’un perfil tant arrelat que ha deixat empremtes en els cors i en la terra, i es deixa endevinar en la saba dels llibres de la seva filla Margarida.
Avui mateix he descobert aquest web i remenant amunt i avall he llegit aquest post de Milmanda. Dedueixo que l’escriptora Margarida Aritzeta es la seva muller. Doncs, feliciti-la de part meva per l’esplèndida Perfils de Nora. Estic d’acord que és una de les millors dels últims temps. En el seu dia també vaig llegir Un febrer a la pell i aquesta última, la història de la qual transcorre entre Catalunya i el Sahara (ara no em ve el títol). Una abraçada.