El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

29 d'abril de 2007
7 comentaris

Tot contemplant el dia llarg sota la pluja

LLISCA LA PLUJA

 

TOT FENT CAMINS D’ARGENT

 

 

 

 

Llisca la pluja a l’aiguavés,

 

tot fent camins d’argent.

 

La lluna s’enfila per les liles.

 

Fa olor remulla, de present.

 

 

 

 

M’assec 



sota les flors del llimoner.

 

Em pentino

 

les hores amb el vent.

 

 

La llum està minvant tan lentament

 

que sembla que la nit no arribarà.

Els núvols penjats al cel, com roba estesa, han portat pluja tot el dia i llampecs. Però la llum ha persistit fins ara i al llimoner s’hi han obert les flors noves .

  1. però no fa vent, i m’he pentinat con he pogut.
    El gat dels horts em visita i m’explica com fer-ho, però no n’apreng. Li compro pinso quan vaig al super, que li agrada força.

  2. Hi han fragments de poemes que,

    sense cap impertinència

    i, alhora, sense modèstia

    al modus vivendi d’un murmuri

    fan aturar el temps només un segon

    Per a mi ja es suficient, aquest

    "Em pentino

    les hores amb el vent."

    Ara ja me’n puc anar a dormir

    Demà serà un dia diferent

    i potser plogui

    és el més probable, diuen…

  3. Text correcte: Hi han fragments de poemes que, sense cap impertinència i, alhora, sense modèstia aparent, al modus vivendi d’un murmuri, fan aturar el temps només un segon. Per a mi ja es suficient, aquest "Em pentino / les hores amb el vent." Ara ja me’n puc anar a dormir. Demà serà un dia diferent. I potser plogui. És el més probable, diuen…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!