LLISCA LA PLUJA
TOT FENT CAMINS D’ARGENT
Llisca la pluja a l’aiguavés,
tot fent camins d’argent.
La lluna s’enfila per les liles.
Fa olor remulla, de present.
M’assec
sota les flors del llimoner.
Em pentino
les hores amb el vent.
La llum està minvant tan lentament
que sembla que la nit no arribarà.
Els núvols penjats al cel, com roba estesa, han portat pluja tot el dia i llampecs. Però la llum ha persistit fins ara i al llimoner s’hi han obert les flors noves .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/48476
Salutacions!
però no fa vent, i m’he pentinat con he pogut.
El gat dels horts em visita i m’explica com fer-ho, però no n’apreng. Li compro pinso quan vaig al super, que li agrada força.
Hi han fragments de poemes que,
sense cap impertinència
i, alhora, sense modèstia
al modus vivendi d’un murmuri
fan aturar el temps només un segon
Per a mi ja es suficient, aquest
"Em pentino
les hores amb el vent."
Ara ja me’n puc anar a dormir
Demà serà un dia diferent
i potser plogui
és el més probable, diuen…
Text correcte: Hi han fragments de poemes que, sense cap impertinència i, alhora, sense modèstia aparent, al modus vivendi d’un murmuri, fan aturar el temps només un segon. Per a mi ja es suficient, aquest "Em pentino / les hores amb el vent." Ara ja me’n puc anar a dormir. Demà serà un dia diferent. I potser plogui. És el més probable, diuen…