Gàlim

La vida, a voltes, et du a situacions extremes. D’aquelles que mai hauries pensat que viuries, que et porten a la ratlla del risc, a la voreta del precipici psicològic.
M’ha passat hui. Penses que no passa res, que experimentar és bo, que cal aventurar-se… però hi ha coses que ens (em) superen. La millor manera de superar una por, diuen, és enfrontar-s’hi. Pot ser. Però l’hòstia pot ser també de deixar seqüeles. El cas és que m’he posat a llegir el bloc, i he dit: ‘i si ja que estem mirem el facebook ditxós eixe?’. No estic preparat per a tanta modernor alhora: des que he mirat el facebook per l’iPhone que no sóc persona. Alene, parle, però tinc la sensació que el cervell encara no ha tornat del tot en si.