El bloc de Jordi Castells i Guasch

Fa pocs dies, en el decurs d’un sopar on hi havia reunit el jurat d’uns premis literaris de les nostres contrades, em va passar el que em sol passar molts cops: allò de “per què no tries el vi?”, tasca molt fàcil quan vas acompanyat de persones amb qui normalment et relaciones i saps els seus gustos, però molt difícil quan és una bona colla de gent, com era el cas, encara sort que apostaven majoritàriament perquè triés un vi negre. El restaurant, cosa bastant estranya, estava ben assortit de vins de casa nostra, i vaig triar el vi de la Finca L’Argatà del Celler Joan d’Anguera. L’èxit va ser rodó, i això em va fer pensar que encara no havia parlat mai d’aquest celler.
Cal dir d’aquest celler que és un dels que prestigien la D.O. Montsant, ja que els seus vins són tots ells remarcables, es triï el segment que es triï, començant pel Joan d’Anguera, un vi jove de maceració curta, molt adient per a aquestes èpoques de l’any. El Planella, un vi que vaig descobrir gracies a l’elogi que en feia el Nani de viníssim, que en parlava amb molt d’entusiasme, i realment he pogut constatar que es tracta de un molt bon vi que, amb un toc de fred, 14 o 15 graus, ens pot acompanyar aquest estiu .
Finca L’Argatà és un dels meus vins de referència del qual cada any procuro comprar algunes ampolles. Amb aquest vi vaig descobrir aquest celler i la presència del sirà a casa nostra, en un cupatge on aquesta varietat de raïm hi és de forma significativa, i s’hi poden apreciar els seu trets més característics. (continua….)

Finalment, el Bugader l’hauríem de considerar com un transplantament dels costers del Roîne, el que fóra, si hi haguessin més vins semblants, el costers de l’Ebre, ja que en aquest vi hi trobem el pur sirà, molt ben treballat, que ens dóna una imatge real de les possibilitats d’aquesta varietat en algunes zones de casa nostra, el petit toc de garnatxa que porta aquest vi, crec que un 15% aproximadament, és com per dir-nos que és fet a la D.O. Montsant i que no és una copia mimètica d’un vi les A.O.C. del Roine. D’aquest vi, recentment n’ha parlat Joan Gomez Pallares en el seu Blog de vinis.
El Celler Joan d’Anguera ens dóna tot un seguit de jocs seriosos amb les possibilitats del sirà a casa nostra, que fa jugar amb diferents cupatges de raïm de la D.O. Montsant com la garnatxa i la carinyena i també el cabernet sauvignon, que ja porta més temps introduït entre les varietats foranes que han arrelat amb força, però a mesura que puja el nivell dels vins d’aquest celler, va despullant els complements, per deixar el sirà de forma troncal.
Darmós és el petit poble que pertany al municipi de Tivissa, que acull aquest celler. És per aquesta condició de pertinença a a la comarca de la Ribera de l’Ebre que podem fer el símil amb el Roîne. Cal que descobriu aquest celler els qui no el coneixeu, és una aposta segura.

Salut  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!