1 de febrer de 2009
1 comentari

René Barbier i el seu Clos Mogador

L’altre dia, al programa del canal 33 “en clau de vi”, hi havia convidat el cantant Lluís Llach i va explicar l’anècdota que, en un recital a l’Olimpia de Paris, li varen presentar un chef famós i li va comentar, en saber que tenia arrels familiars al Priorat, que era una terra on es podien fer segurament uns dels millors vins del món, tot i que hi havia molt poca gent que ho sabés.
Aquesta afirmació, també jo l’havia sentit explicar per casa, de petit, no recordo si del meu pare o del meu oncle, el cert, és que han hagut de passar molts anys perquè aquesta afirmació que circulava, sense que se’n sabés massa bé  l’origen, fos una realitat palpable.
Un dels culpables de convertir aquesta llegenda en una realitat palpable és en René Barbier, de família de viticultors que segurament havia sentit la dita, i que va fer l’aposta per convertir-la en realitat creant un celler a Gratallops el 1979.
L’aposta de René Barbier és la d’expressar el terreny en el seu vi, esdevenint el primer vi de finca de Catalunya i convertint-se en un dels referents del Priorat amb més projecció internacional. També en molts dels llibres que són referents internacionals del món del vi, sempre hi trobem alguna referència a René Barbier i el seu Clos Mogador (continua…)

Tot i tenir altres vins molt interessants, com el vi blanc Nelin, en què la garnatxa blanca és complementada amb  el viognier, marsanne, macabeu i pinot noire, o l’altre vi negre, el Manyetes, on hi domina la carinyena, i altres participacions en vins com el de la D.O. Montsant, com el Celler de Laurona, cal focalitzar el Clos Mogador, com un dels vins més representatius de René Barbier i del Priorat.
Així, al Clos Mogador, hi trobem tot el que un espera trobar en un gran Priorat: mineralitat, fruita madura, torrats, especies,carnositat, potència, tanins dolços… que hi áconsegueixen la seva màxima expressió al cap d’un llarg temps d’haver obert l’ampolla, és a dir, allò que  molts Priorats ens ofereixen accentuant algun dels aspectes que hem relacionat, en el Clos Mogador ens apareix amb tots els trets ben presents, que van sortint en bona mesura, quan el vi es va obrint.
No volia escriure sobre aquest vi sense obrir-ne una ampolla, aquest cap de setmana, per poder confirmar tots els bons records i sensacions que m’havia produït els altres cops que l’havia tastat.
No perdeu, doncs, la possibilitat d’algun cop encetar una bona anyada d’aquest vi, segur que els vostres sentits seran recompensats amb escreix.

  1. El teu article m’ha fet recordar una anècdota molt divertida i alhora vergonyosa. Cert dia, ja fa anys, en un conegut restaurant, ens varen recomanar un blanc de Rene Barbier-no recordo quin- i un dels començals, tot seriòs, va exclamar: – ” a mi no m’agrada el vi francés”.
    En fi Jordi, gràcies per l’esforç que fas per donar a conèixer la cultura del vi i sobretot els de les nostres D.O

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!