El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
El mom del vi de casa nostra té molts reptes per consolidar el futur, alguns d’aquests ja els ha aconseguit, com el de la qualitat, que tot i que sempre es pot millorar, no ens podem queixar de la feina feta a molts nivells en aquest sector. L’altre repte és guanyar-se el reconeixement del consumidor del nostre país, que de forma molt lenta va apreciant els vins de casa nostra, i finalment hi ha el repte de la comercialització, en el qual no entraré, i que també ha estat motiu d’unes jornades a Debatdevi, que ha impulsat l’INCAVI.
Però si que voldria parlar de la iniciativa d’11 cooperatives que, sota el paraigua de Castell d’Or, han tret al mercat tot un seguit de vins; alguns ja existien sota un altre format, però ara és presenten amb una nova imatge i una línia de vins correctes per anar al gran mercat de consumidor.
Conec alguns d’aquests vins de quan funcionaven com a vi de cada cooperativa, però de mica en mica penso tastar-los i fer-ne ressenyes. De moment és bo que ens anem acostumant als noms de: Cossetània, Flama d’Or, Francolí, Castell de la Comanda, com a vins blancs, i Cossetània, Flama d’Or, Flama Roja, Castell de la Comanda, Templers i Abadia Mediterrània, com a vins negres.
Aquests vins són de les D.O.s Penedès, Conca de Barberà, Tarragona, Montsant i Priorat, i amb l’objecte de potenciar els objectius que es plantegen aquest cellers, han fet una planta embotelladora a Vila-rodona que pugui asumir la demanda actual i la futura.
Així doncs, és important retenir i familiaritzar-se amb aquests noms, a veure si de mica en mica es troben amb facilitat als lineals de les grans superfícies i en els llocs de consum més massiu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jordi,
Realment el pas que van fer aquestes 11 cooperatives fa uns anys no va ser cosa fàcil; malauradament totes les cooperatives que podrien fer aquest pas de millora de la comercialització juntament amb aquestes 11, a través d’una marca paraigua i unint esforços en inversions comercials i de millora dels cellers no el van fer (i ara es veuen algunes conseqüències…).
Però crec que el temps està fent justícia amb aquesta iniciativa valenta: una planta a Vilarrodona i els primers èxits comercials ho posen de manifest. Castell d’Or, crec que ha demostrat que el món cooperatiu també té una veu pròpia i força per competir en els principals mercats del món.
Potser tinc aquestes paraules de felicitació perquè tinc amics i més que amics a Castell d’Or, però, des d’aquí, els desitjo un gran futur, que sé que s’ho treballen.
Gemma