30 de novembre de 2008
3 comentaris

Amb els ulls tancats

Aquest és l’eslògan de la campanya que la Generalitat de Catalunya per mitjà de l’Institut de la vinya i el vi INCAVI fa per quart any consecutiu, per cridar l’atenció als ciutadans del nostre país sobre un dels tresors que tenim i que molts no valoren suficientment, bé sigui per ignorància,  per manca d’autoestima, i fins i tot, en alguns casos, per autoodi.

Si les campanyes anteriors eren campanyes correctes, crec que aquest cop han apujat el llistó i l’han encertada amb l’anunci televisiu i amb el personatge que el protagonitza, el sommelier Roger Viusà, proclamat millor sommelier d’Europa i sots campió del món.

Amb aquesta presentació del personatge, ens trobem davant d’una persona de confiança, que recomana amb els ulls tancats els vins catalans, i ho fa amb tota naturalitat i no m’estranya, perquè és la mateixa naturalitat amb què l’he sentit parlar alguns cops per emissores de ràdio recomanant vins de la Conca de Barberà, l’Empordà o el Montsant, amb tot el convenciment. (continua…)

No sé per què, però el Roger Viusà, pel poc que l’he pogut sentir, és una persona que cau bé i l’espot publicitari que protagonitza és molt versemblant i natural. Això és molt important, perquè amb publicitat, si és crea una expectativa que després no correspon a la realitat, es perd tota l’efectivitat del missatge que es vol fer arribar al gran públic. Però en aquest cas el missatge s’ajusta a la realitat.

Així que, els qui hagueu de fer petits obsequis aquestes festes, amb els ulls tancats, regaleu vins i caves de casa nostra, perquè les entitat que haurien de donar exemple no ho fan, només cal que llegiu el meu escrit anterior.

  1. Estic amb tu Jordi, crec que aquest cop l’han clavat. Si aquesta iniciativa la sumes, a la guia de vins de vins de l’Incavi, veus que treballen en la direcció correcta tot i el llarguíssim camí que queda per recorrer. Continuu pensant que el principal obstacle és la distribució dels vins. Potser la millor aposta pels nostres vins fora una botiga on-line on tinguèssim accés a tots aquests vins que tenim a la guia i beuríem amb els ulls tancats. A quí li tocaria, engegar-ho? A l’Incavi, a les DO o a la Generalitat? 

    Nani Viníssim

    *Ahir vam fer un tast i trasvassament al nostre trepat negre -amb un toc de garnatxa- i aquest any promet, et tindré informat.

  2. Em fa l’efecte que els catalans som una mica babaus, per no dir una altra cosa. Si parlem de literatura, hi ha catalans que sempre trien la versió en espanyol d’una novel·la traduïda, per exemple. Abans ho atribuïa a la deficient, o nul·la, instrucció rebuda en la nostra llengua per part de gent que va estudiar abans de la mort del dictador. Però em sembla que no es tracta d’això. Més aviat diria que en general som més babaus del que em pensava. Si no, de què hauríem de valorar més el de fora que el de casa. En el cas dels vins n’és un bon exemple. Babaus, més que babaus. La literatura, la música, els vins….. anem-hi afegint coses.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!