JORDI CARRERA for NuCCs

Al món hi fa falta la Religió.- La Religió la conformen totes les religions i creences. Han de ser religió i haurien de cooperar i actuar i influir globalment com a tals, separadament de la Política.-

Com es poden aturar, solucionar i superar els grans problemes i crisis del Món ? La Religió es dret humà i una categoria i part de la vida humana imprescindible i necessària a les societats i al món.

Per exemple: Com es pot solucionar el problema mundial de la crisi de l’Islam, de la guerra civil actual a les societats Islàmiques ? És comprensible que la gent externa dubti de si la religió de Mahoma és realment una religió i fins i tot consideri que no ho és ?

Entenc que molts grans i petits problemes i perills de la Humanitat i dels pobles i nacions no es podran resoldre o superar tan sols amb escola, cultura, política, lleis, governs, parlaments, policia, exèrcits, televisió, premsa, repressió, unió europea o la ONU. I molt menys amb intervencions militars, guerres, cops d’estat, creuades inquisitorials genèriques de part, de discriminació, anticorrupció, antiterrorisme, guerres, revolucions i contrarevolucions. La sang crida sang i fa que les guerres durin generacions . Hi fa falta la Religió, o sia, les religions.

Què es religió i quines coses no ho poden ser de cap manera ? La Religió es dret humà i una categoria humana imprescindible i necessària a les societats i al món.-

Sobre el paper i la responsabilitat de les Religions i de la Religió en el món .-

En la Humanitat i en les persones hi ha el món de la Religió. La Religió es una categoria de la cultura i de la civilització humanes, diferent i separada però relacionada amb totes i cadascuna de les altres, com ara la Natura, l’Economia, la Societat, la Civilitat i el Dret, la Llibertat, la Política, la Justícia, el reialme, l’estat, els imperis, l’Ètnia, la Nacionalitat, el poble, la tribu, la família, la Història, la Tradició, la Llengua, la Humanitat i les Nacions Unides en les seves formes, tractats i constitucions continentals o universals.

La Religió és part de la Llibertat i l’antireligió no seria alliberament sinó una forma de lluita totalitària d’uns contra els altres, un forma de lluita pel poder exclusiu i per la destrossa, desfeta, segregació, expulsió, expropiació, destrucció i extermini dels altres. Moltes vegades l’antireligió s’ha fet i es fa en nom de la religió, de la justícia o de la puresa. El Dret es coherent amb la religió i la Religió coherent amb el Dret.

La Religió es necessària per inspirar el Dret, les relacions entre el homes i els pobles dins del Dret, de la llei natural i de la societat, com a cultura profunda, de base; per inspirar i contribuir a la construcció, conservació i desenvolupament de la Democràcia, el Dret, la Pau, el respecte i els drets humans, la personalitat i la diferència, i per guiar-nos en el discerniment entre el be i el mal.

Les religions reconeixen les religions.-

Cal entendre que la Religió la formen totes les Religions humanes sense exclusió, amb la única condició, la de ser-ne, de ser Religió. La religió, les religions, son formes de la moral i de com discernir entre el just i l’injust, entre el bé i el mal.

Com es pot discernir, convenir i acceptar entre tots què es religiós i què no ho és o és antireligiós ? La llibertat religiosa es també llibertat de religions. Ja sabem que de religions n’hi ha de politeistes o panteistes i de monoteistes, però caldria entendre que també n’hi hagués de “no deistes” o senzillament, laiques, humanistes, naturalistes, ….

La Fe es un do, una gràcia de Deu, i per tant no es obligatòria. Allò exigible
dels altres és el reconeixement, el respecte, el compliment del caràcter religiós de la seva confessió, del seu comportament i la subjecció al Dret. Les religions son formes de la moral i no poden ni voler ni desitjar el mal. Si son religió es pot pensar que, essencialment, en els seus valors, s’assemblen entre elles.

L’ideal de les relacions entre les religions i confessions seria l’ecumenisme. La religió cristiana es plural i està formada per diferents esglésies lliures L’ecumenisme cristià, jueu i judeocristià. El mateix passaria amb les diferents rames o corrents de la religió islàmica ( xiïta, bah ai, ismaïlita, sunnita,… ). L’ecumenisme islàmic. L’ecumenisme búdic. L’ecumenisme hindú. L’ecumenisme africà. L’ecumenisme de Zoroastre i l’egipci. L’ecumenisme hel•lènic. L’ecumenisme del Manitú i del Sol. L’ecumenisme de les religions animistes i panteistes. I les confessions humanistes, naturals,…. L’ecumenisme religiós universal. La república universal de les religions.

Separació i independència de la Religió i de les congregacions, de la Política, i viceversa, de la Política de la Religió. Els partits polítics son Política.

Les Accions de religió.- La idea dels Dies de Religió i de les Accions de Religió.-

Davant de certes situacions caldrien acords, dies, actes i accions de Religió, oberts, voluntaris, morals, pacifistes i pacificadores, de respecte, diversitat, dret, unió, democràcia i llibertat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!