Reivindicació de la Lliberalitat i de l’Economia.
No podem regalar les banderes justes als enemics del poble.
( Aquest escrit va ser un resum de les meves conclusions del 96. Cadascuna portava molts raonaments, casos exemples i fets darrera. D’aquesta manera tant sintetitzada es com foren redactades i publicades com a carta dels lectors al Punt el febrer o març de 1997, després del Congrés de Figueres de la Unió de Pagesos. Va ser com un manifest personal de posicions. transcric textual segons aquesta versió. Les notes a peu de plana son d’ara. Escrivia Liberal i ara no veig per què no n’hem de dir lliberals com llibertat, llibreta, llosa, lliure, llest, llinatg, llimbs, etc. En la dicció i les formes occitanes però, diuen livre, lausa, ….).
Lliberalitat i Economia.
“”Liberalitat i Economia son els conceptes clau del present. Pressuposada la Democràcia, son la Modernitat. (1)
Sempre i a tot arreu hi ha hagut el factor liberal contra els absolutismes. La Liberalitat però, no ha arribat mai a ser la cultura general ni del Món ni d‘Europa. Dominacions, conquestes, imperis, monopolis, dictadures, genocidis, absolutismes,… no ho són.
D’Economia h’hi ha hagut des de sempre. El Comerç es consubstancial de la humanitat.
Fins a la Segona Guerra Mundial i fins ara, l’Economia ha coexistit en minoria, dominada, expoliada o aliada però sempre subordinada, amb conquestes, imperis i estats.
El Comunisme esdevingué un absolutisme burocràtic sense sentit d’Economia. Els actuals sistemes de monopoli polític semblen ja un Nou Antic Règim Burocràtic que parasita les relacions econòmiques i n’impedeix el desenvolupament.
Ara L’Economia té més pes propi que mai i es estesa per tot el món, i es tendeix a la igualació. La competència es molt gran i el marge de benefici més estret. El nombre d’estats poders i imperis NARB es tant gran que no els pot suportar. L’Economia s’haurà d’alliberar de la Política a fi que la gent puga viure.
L’Economia no es una part de la Política com es creia. La producció de mercaderies, les relacions laborals i els treball i el mercat son Economia. La llibertat de fer Economia i de guanyar-se la vida amb el propi esforç sense robar ni matar es un dret humà fonamental. La cultura de viure dels altres no ho és. Els monopolis de qualsevol mena, ( polítics, econòmics, financers, de la terra o dels mitjans ), sempre maten l’Economia, i actualmernt ja la maten abans de néixer.
Els fenicis eren econòmics i liberals. Els grecs i les seves colònies i factories també. L’Economia, la relativitat, la llibertat, la competència i la igualtat son liberals. Les religions haurien de ser liberals per poder-se’n dir. Jesús de Betlem fou liberal i no absolutista.
Baixant a sota de tot, Liberalitat ha de voler dir: viure, deixar viure i conviure.
Cal recuperar la bandera liberal per a la gent de bona voluntat. Ja n’hi ha prou de regalar banderes.
Bescanó, 30 de gener de 1997.
Jordi Carrera d’Esterri. “”
Notes.-
(1) Claus per entendre el present.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!