Resum.-
EL SOL CLASSIFICAT PEL PLANEJAMENT URBANISTIC COM A SÒL D’ÚS RESIDENCIAL i ELS QUE HI VAN SER CONSTRUITS O S’HI PUGIN CONSTRIR, NO PODEN SER DESTINATS A ALTRES USOS com ara activitats econòmiques, comercials, industrials, turístiques, equipaments i serveis públics o a altres usos no compatibles amb l’ús residencial. L’ÚS RESIDENCIAL ES POT SER EN RÈGIM DE PROPIETAT PRIVADA O EN RÈGIM DE LLOGUER.
Les transgressions produïdes podrien ser nul•les de ple dret i els usos contravinents prohibits amb efectes retroactius i encara que els haguessin donat llicència per fer lloguer turistic. S’ha de respectar aquesta exclusivitat d’ús del sol residencial.
Espanya i la seva terra, aigua i recursos natural estratègics no es poden vendre a estrangers. No es poden vendre habitatges i sòl residencial a estrangers – llevat residents i treballadors autoritzats fincats – , ni a societats mercantils tant espanyoles com estrangeres; ni tots aquests exclosos comprar-ne. Tant sols en poden adquirir o llogar persones físiques que no en tinguin per aquests conceptes, salvant el dret de propietat privada i hereditari.
Un problema tant immens necessita gran solucions emparats per tots. Tots hi perdrem i tots hi guanyarem encara que comporti la devaluació del valor financer d’aquests patrimoni.
Raonaments.
1.- Fonaments de dret: La Constitució, el Dret Civil, el Dret Mercantil, la propietat privada, l’habitatge i l’accés a la vivenda són un bé social protegit. El contracte d’arrendament de l’habitatge, drets i obligacions de les parts.
2.- Necessitats econòmiques i socials, i qüestions i despropòsits a corregir i solucionar.
3.- Naturalesa de l’habitatge i de la ciutat. Llei de vida de l’habitatge. La gent no neix tenint una casa o un pis, una cova o una barraca. Allò normal és tenir ofici i trobar feina per guanyar-se la vida. La gent va allà on hi ha feina i on hi ha industries i feina s’hi construeix ciutat o s’usen i restauren les cases velles. Cal construir habitatge on no n’hi ha prou; on hi ha demanda.
4.- EL PLANEJAMENT URBANISTIC i L’ORDENACIO D,USOS DEL TERRITORI. Els plans generals d’ordenació, POUMs o Normes subsidiàries de planejament DETERMINEN ELS USOS DEL SÒL. Els POUMs i Planejament i usos del territori i de la ciutat SÓN LLEI PREFERENT A LA LEGISLACIÓ general.
Les modificacions posteriors de les lleis d’urbanisme no alteren els usos del sòl i del sòl residencial antic i establert pels POUMs. Igual passa amb els usos industrial, per a equipaments, religiós, etc. Els usos compatibles són excepcions dins de la categoria.
El sòl classificat com a residencial és per a l’ús exclusiu d’habitatge per als particulars i les famílies, sia en propietat ( aspiració natural de les famílies ) o sia en règim d’arrendament civil i com a negoci per als seus propietaris. Amb el drets i obligacions de les parts. No hi deu cabre l’usura, ni l’abús de necessitat, ets, o si ? No hi cap llogar habitatges en estat d’abandonament ruïnós o en males condicions d’habitabilitat. Es podria pensar que viure d’arrendament seria un objectiu transitori, com ho serien compartir pis, estar rellogats, o viure en una barraca o en un paller.
Ja hem vist en la llarga bombolla urbanística i immobiliària que els pisos NO VALEN EL QUE COSTEN de construcció més el benefici industrial sinó que VALEN EL QUE EN DONEN.
Els habitatges residencials o construïts al seu moment en sòl d’ús residencial NO PODEN SER USATS, DESTINATS O LLOGATS PER A ALTRES ACTIVITATS, turístiques, apartament turístics o de temporada, despatxos, i qualsevol altra activitat econòmica o de servei públic.
5.- Escassesa del territori, salvaguarda del territori agrícola, – especialment de les terres de regadiu i millors terres per a l’agricultura i ramaderia, fluvial, natural, protegit, marítim, acuifers i forestal. On no hi ha aigua pròpia, de la pròpia collita, de la pròpia conca, no es pot fer ciutat ni activitats que en necessitin, ni deixar-les continuar creixent. El medi natural.
Espanya no és en venda. No es pot permetre la compra-venda o l’arrendament d’habitatge vell o nou als estrangers no residents, treballadors o fincats al país. El turistes o treballadors temporals s’hauran d’hostatjar en hotels i fondes de totes les categories, residencies, apartaments, cases de dormir, monestirs, càmpings, amb llicència.
Com a “activitat econòmica compatible” en B&B i cambres d’hostes en domicilis de famílies particulars amb espai, capacitat de sobres i llicència, podrien donar servei a persones individuals com ara treballadors o estudiants. Inclús hauria de ser admès i regulat la residencia en regim de rellogat en casa particular i l’estar a dispesa. Treballar per viure.
6.- Tinc la sensació que les vulneracions de l’exclusivitat de l’ús per a habitatge de les famílies del sòl catalogat de “residencial”, autoritzades o no, podrien ser nul•les de ple dret. Potser la solució més fàcil i històrica podria ser recurs contenciós administratiu general per assolir sentència del Tribunal Suprem sobre el passat , o una sentencia del Tribunal Constitucional que ho deixi clari establert per sempre.
Hi ha fenòmens urbanístics i mercantils que podrien ser tipificats d’enriquiment injust.
7.- La construcció i adjudicació pública d’habitatge de protecció social, per motius de carència de casa familiar, en règim regulat, bé d’arrendament o bé d’accés subvencionat a la propietat, no seria la norma sinó excepció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!