França – Espanya, himnes, copa de les nacions de la UEFA. No son nacionalistes els estats europeus, diuen, però els fomenten cada dia, els nacionalismes. El futbol ha anat dels clubs als Estats – Federacions oficials – lligues monopòliques d’Estat que els empresonen i exploten.
La Marsellesa sobretot a aquells que no l’hem patit, ens sona a llibertat. Te l’aureola revolucionària. Tots ets jugadors la cantaven moderats, i no hi havia cap Karembeu, i el públic, l’entonava amb emoció. Intocable. La Marxa Real, ròssec del passat, no és ni unió ni Constitució.
A la Constitució hi varen posar la Capital ( amb segones ) i una bandera que era de part, de l’Alçament, en la Guerra i del règim, i que ja havia set la bandera de la Restauració i els colors que abans, i eren / són els de la bandera més antiga dels regnes hispànics. La C78 no aprovà ni Himne ni Escut.
Transitòriament, fins a la realització efectiva de la transició i pau nacional fins ara impedida i pendent, Congrés i Senat podrien adoptar i aprovar com a HIMNE de la III República amb presidència d’un Rei l’alegre cançó basca BAT BI HIRU LAU / BOST SEI ZAZPI / en la llengua degana
En llengua basca, de tots, la més antiga, de respecte per a totes les llengües, i aquesta cançó ball alegre com a reconeixement de la pluralitat de pobles, regnes, estats i corones originaris i si s’acceptés, lliurement fundacionals. Val més tard que mai !
Podeu imaginar un estadi amb tots el amants del futbol animant una selecció de tots amb un himne de tots com ho fora el BAT Bi HIRU LAU / BOST SEI ZAZPI/ ZORTZI, BEDERATZI / HA-MAR / Romaní, Aranès i Rifi ( Amazic ) inclosos ?
Tampoc no hi fou definida la Festa Nacional d’Espanya, en la Constitució del 78.
Les presses, les circumstàncies del moment.
Si haguessin passat dos mesos més, potser, qui sap, ja no s’hauria arribat a aprovar mai aquesta Constitució. Mireu com de seguida arribà el 23 F.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!