Des de començaments del segle XX a Suècia només els Ajuntaments poden comprar el sòl agrícola i després quan és propietat municipa el poden requalificar, fer els plans d’urbanisme, fer els carrers, les clavegueres i els altres serveis i destinar-lo als altres usos (habitatge, comercial, industrial). Després fixen els preus de venda final al destinatari de les parceles o pisos i en aquestes condicions les subasten perquè els constructors i no les immobiliàries facin les naus o els habitatges. D’aquesta manera totes les plusvàlues primàries, que són les més importants van a les institucions públiques. A més es garanteix la planificació en eliminar-se l’especulació en el moment clau en que un terrenys passa de forestal o agrícola a urbà. Tot i així als centres de les ciutats funciona el mercat i l’habitatge és car.
Josep Pinyol
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!