JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

16 de juny de 2007
1 comentari

Els sants innocents del Pallars de 1938. Publicaciò permanent i recordatori. Tabé tenim els del 36.

A Pallars tenim els sants innocents del 1938. Però també tenim els sants innocents de 1936.

Tots han de ser reconeguts i publicats.Tots formen part del necessari Memorial Obert de la Guerra d’Espanya.

Els sants innocents del Pallars de 1938.

Quan l’any 2001 a Prianza i altres llocs del Bierzo ( Lleó ) aquesta estimada gent començà el moviment de vindicació, localització i recuperació dels seus morts, hi volia anar , voluntari, uns dies de vacances, per ajudar i unir-me a la seva oració. Agraïment devem als iniciadors de l’Associació per la Recuparació de la Memòria Històrica i als familiars i veïns que en cada lloc n’han guardat la flama i el record, que no volen morir sense trobar-los i aconseguir veritat, justícia, igualtat, reconeixement i que reposin en pau.

L’any 1990 un autocar de pallaresos haviem  anat a Roma a la beatificació de Sant Barbal d’Enviny (Manuel Barbal i Cosan, frare de la Salle ). Tot el viatge va planar en l’ambient i les converses el diferent tracte que es donava a uns morts en comparació amb els altres que igualment  havien estat víctimes innocents i injustes de la Guerra Civil. De tornada per la Bonaigua, en arribaant al trencant de Sorpe ens vam trobar davant de la borda d’Espar, amb el poble d’Isabarre al fons. “En aqueix prat es on van afusellar i enterrar els hòmens d’Isabarre, els sants innocents d’Isabarre. A la Vall d’Àneu en arribar els nacionals els fets de repressió va ser greus. Varen matar molta gent, de València, Borèn, la ribera d’Unarre, Escalarre i Escaló.”

“I  a Llavorsí i Rialp i de pobles del Batlliu”, recordaren altres.

El diumenge 9 de març de 2003 esperava el reportatge de TV3. Estava sense condicions al costat d’aquestes famílies. En veure i sentir Jaume Ginesta de Llinatge i Maria Ginesta de Tomeu, i Joli d’Unarre  i  Barbal de Rialp, vaig dir gràcies pel  vostre record, per la vostra veritat, per la vostra valentia. «Us demano perdó per la part que em toqui o em pugués tocar en la dissort i patiment dels vostres i de la vostra família ». Així em va sortir i així ho escric.

Els fets i circumstàncies de la Guerra ens han marcat a tots personalment, en Política, però també van marcar les cases i les famílies per bàndols .

Gràcies també als autors d’aquests “Trenta minuts” i sobretot a en Manuel Gimeno, de la Pobla, per l’obra que  ens va fer a tots, el llibre “Revolució, guerra i repressió al Pallars,  1936 – 1939”  (Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1987). 

És d’aquest  llibre que he tret els noms dels sants innocents del Pallars de 1938.

( Cal dir del 38 perquè també tenim els sants innocents de 1936 ).

És en reconeixement, record, respecte i condol als seus familiars i als seus pobles, i per al Memorial general dels fets, persones i víctimes de la Guerra Civil, que els escric aquí, per pobles i llocs de sacrifici, per publicar-los que he escrit aquest recordatori.

De les Valls  d’Àneu.

 València d’Àneu. (Cinc persones ).

 El 15 d’abril de 1938,  a València d’Àneu.

 1  Andreu  Cortina i Farré ,    60 anys,     de Cremat. ( Havia estat el president del Comitè local. Havien  gauradat, protegit i pasat a França el Rector Mn. Pere ).

2  Jaume Tornamorell i Bosch,  65,  de Tornamorell.

3  Andreu  Mailín i Delhort,    49,   de Sarraire.

4  Un foratster deconegut, afusellat al revolt del Salt.

El 24  de maig, amb els morts de l’Hostal d’Aidí.

5  Gertrudis  Comenge i Fortet,   de  Nanroy.

 ( En lloc del seu espòs,que havia fugit ).

 
A la borda d’Espar,   Sorpe.

16-17 d’abril     
( deu hòmens )

 Borèn.  ( dos hòmens )

 1  Francesc Bringué i Bonet,  51 anys, de Mascardó.

 2  Francesc Móra i Faure,  59,            de Xamora.

Isabarre. ( Set morts )

 1  Ramon Sala i Tort,      56,    de Constanset.

 2 Joan Paulet i Huguet,     51,   de Miqueu.

 3  Pere Sempau i Sala,     56,    de Pierró.

 4  Francesc Constança,             de Carles.

 5  Jaume Sabaté i Faurat,   54,   de Sastre.

 6  Albert Mateu i Mos,       51,    d’Anton.

 7 Josep Aniell i Gonzàlez,   de  32.  
( Natural de Púbies, Ourense , Galícia )

Àrreu.  

 1  Joan Font i Faure,  de 31,    de  Florentina.

Al cementiri de Montardit
.

 Dia 13 -14 de maig de 1938

 Els d’Escaló. ( Vuit persones ).

1  Lluís Bardina 
2  Maria Peiró
3 Joana Bardina i Peiró, 18 anys, filla, 
                             
tots tres de Peirò.

 4  Paula Rius,                    de Peirot.

 5  Bonaventura Pedescoll,     de Cinto.

 6  Josep Pich,   i                                      

 7  Rita Ticó, esposa de l’anterior ,  de cal Baster.

 8  Joaquim Jubany i Caselles ,       de cal Moliner.

 

                     Els morts de l’Hostal d’Aidí.

                     23 – 24 de maig de 1938.

 D’ Unarre. ( Sis morts ).

 1  Celestí Berné i Català,  de 48 anys,  pare, i  

2  Josep Berné i Català,  de 16, fill,  de casa Agneta.

3  Maria Barrós i Mauri,  de 34,    de casa Joli.
( En lloc del seu espòs, que anaven a cercar )

4  Benjamí Eduard  Serís i Semino, de 18 ,  de Joanet.  ( En no trobar el pare.)

5 Jaume Nat i Canut ,   74,    de Carrera.
(En no trobar el fill fugit a França )

 6 Josep Palobart i Montané, de 49,   de cal Teixidó.

 D’Escalarre. ( Cinc: tres homes i dues dones )

1  Maria Ribó i Millà,  l’esposa i mare, i
2  Nativitat Ginesta i Ribó, 17 anys, filla,de Llinatge.( En haver fugit de casa el pare ).

               L’any 1940,  de resultes.

 3  Josep Ginesta i Canut , 58,  Llinatge, el pare.  ( espòs i pare de les  dues anteriors,  i ja tornat de  l’exili que, desesperat, s’hauria tirat al riu ).

                      Dels Morts del Cargol.

                         26 – 27 de maig.

 4  Josep Anton Cortina i Borniquet, 74 anys,  de Pallé. ( En lloc del fill  absent ).

 5   Josep Ricou i Móra,    28,    de Gallimeto.

 De Llavorre: 

 1  Victor Manuel Blasi i Casanova,   52,   de Toni.

 De Cerbi: ( Dos ).

1   Josep Puyol i Jover,     50 anys,    de Mosset.

 2   Agustí Sanquirgo i Sansa,   44,     de Badiat.

 De Gavàs:  ( Dos ).

 1  Àngel Sastrada,                              de Truat.

 2  Manuel Orteu i Canut,    33 anys,    de Monet.

                                A  la Guingueta.

                                    29 de maig.

 De la Guingueta: 

  1 Joan Boxaca i Borrut,                     el Moliner.

 D’Esterri d’Àneu.                                           

       13 de juliol.

 1 Josep Tolsau i Cortina,      de cal Fusteret.

 ( Podia ser un combatent republicà que passava el front  per anar a casa o per fer una acció, havia sentir a dir.  Agafat, torturat i afusellat ).

 

                Els morts del Prat d’en Gori.

                                Abril de 1938

 De  Llavorsí:  ( Sis morts )

 1  Julià Rossell i Palau  fill,  i

 2  Joan Rossell i Balenyà,   pare,  de Torrambo.

3  Bonaventura Beso i Vidal,   34,  de cal Sèrio.

4  Miquel Andorrà i Ros,      43,    de cal Roig.

5  Antoni Rossell i Bolanya,               del Pono.

6  Enric Gassia i Pinyana,   de 40,       del Viejo.

 De Rialp.  ( Dotze morts )

 Els morts de la Guixera de Sort.                       

           13 – 14 de maig.  ( Onze hòmens ).
 

1    Francesc Lluquet i Coi,   50 anys,   de  Lluquet.

2    Juli Montaner i Piqué ,   52 ,    de cal Júlio.

3   Valentí Gassa i Rocafort,   53,   de  Barrumba.

4   Francesc Pau i Galí,  46,       de ca la Rita.

 5   Josep Mallol i Calvet,   70 anys,  de casa Eulàlia.

6  Josep Capdevoila i Fort,     de Xampaina.

 7  Josep Barbal i Bessolí ,   44,  de casa Ribot.

8   Josep Vilanova i Armengol,  72,   de cal Jepetó.

9  Josep Semino i Gallart,    de cal Joanbaró.

10  Joan Camp i Galí,  53,   de casa Carlesa.

11  Magí Gaspà i Rosset,    48,      de cal  Frare. 
                          
                  Al poble, el 20 de maig.

12  Alfred Freixa i Vidal, 32,  de cal Ros.
          (President  estat  del  Comitè  de  Rialp ).

 

                   Els morts del Pont de Pedra. 

                             4-5 de novembre.

 De la  Bastida. ( Dos )

1  Francesc Noves i Gassia,      43,        de cal Ruti.

2  Francesc Sumalla i Gardenyes,   
                              que
era de Balaguer.

De  Llessui.

1 Francesc Franch i Escurt,     70,     de Sebastià.

De Bernui.

1 Jaume Moli i Canut,    38,     de cal Botiguet.

 De Sorre.

1 Jaume Nus i Canut,   42,       de cal Tragó.

D’ Altron.  (Dos )

1 Josep Farré i Mola,    de ca la Pona.

 2  Modest Roc i Montané,         38,   de cal Roc.

 De  Surp.  ( Tres )

 1 Baltasar Pau i Coma,   de casa Peri.

 2 Blai Montané i Terrés,    de 46,  de  Pasqual.

3 Guillem Peret i Borrut,   de 48, de Manja.

 D’ Escàs.

 1 Francesc Portis,                        de Rebedí.

 De Vilamur.

1  Agustí Tomàs i Escales ,    de cal Guerxes.

 Setanta-un ( 71 ), sumen aquests civils afusellats al Pallars per la repressió dels nacionals durant aqueixos mesos de 1938.

Fa 66 anys que va passar, el record  viu en veu baixa i el reconeixement, el condol i el comiat públics romanen  pendents. Les víctimes i els afectats directes foren molts més: els detinguts, els salvats de morir com aquests altres per casualitat o per intercessió, els evacuats, els exiliats i els deportats, i els seus familiars.

 El 1936 hi hagué també una altra repressió política al Pallars, la del temps dels comitès, amb persecució religiosa i classista, i assassinats d’innocents. És per això que també hi ha els sants innocents de 1936, majorment capellans de poble, morts al Pallars ( 43 en surten; 32 al Jussà i 11 al Sobirà).  Hi podem afegir els 27 sacerdots i religiosos pallaresos morts a fora, amb els mateixos efectes. També hi hagué les cremes de les imatges dels temples i assassinats de gent de dretes,  i amagats, empresonats  i fugitius.

Aquí no parlem dels motius, circumstàncies i moment dels fets, ni de situació de front, del general Sagardia, dels morts en combat o als  camps de concentració o de treball forçós;  però una cosa es veu en estudiar el llibre: les morts del 38 no estarien directament relacionades ni amb els llocs ni amb els autors de les del 36. No semblen cap revenja directa.

Escrit  el 2004.

Publicat  al blog  el 15  de juny de 2007   

amb motiu dels  30 anys de la Decmocràcia.

 

  

 

  1. Salau del 36 i  Salau del 38. Camí de salvació de dos exilis.

     

    Fa 75  anys de l’esclat de la desgraciada i desastrosa Guerra d’Espanya. El febrer de 1987 a Foix, en pensar i emplaçar-nos per a aquets trobada occitano-catalana ja hi foren presents el sentit Llibertat i la Història d’aquest pas pirinenc, i especialment per les fugides de les dues persecucions  que la Guerra Civil ocasionà i per a les quals fou camí de salvació. N’haviem parlat aquí dalt dels records més recents d’aquest lloc, les fugides i els exilis, i també del camí de la llibertat que hi rememoren cada any els antics combatents republicans que el feren servir quan la segona guerra mundial.

     

    Avui escau recordar les persones que el 1936  i el 1938 el varen passar clandestinament per aquest lloc fugint per salvar-se. Com be sabeu, al Pallars tenim els sants innocents del 1936, – una setantena, majorment capellans, i també gent de dretes, morts durant la persecució religiosa que es desfermà quan el domini dels comitès – ; i els sants innocents de 1938, – les  74 persones  innocents del Pallars Sobirà que foren assassinades cruelment per l’exercit dels nacionals en arribar, – el nou  govern – després de la caiguada de Lleida i durant els primers mesos del front de Segre.

     

     La revista comercial “la Borrufa” d’aquest juliol publicava en portada una fotografia de la gent d’Alòs d’Àneu de 1939. No havia estat presa al poble, no. Es un valuós testimoni gràfic del nombròs grup de refugiats d’Alòs i altres pobles aneuencs que aqueix any estaven  a  Montferrant (Clermont-Ferrant ). Potser molts d’aquells que en els temps calents havien fugit també haurien trobat la mort si els haguessin trobat a casa, com els passà als nostres morts i als empresonats, evaquats i deportats. Hauria pogut passar a molts altres si no s’haguessin amagat i no haguessin marxat. El coll de Salau com a camí de fugida de persecucions, de salvació, de refugi  i d’exilis és també camí de llibertat, tant en un cas com en l’altre.

     

    Pujada de Salau, 06 d’Agost de 2006.

     

    Jordi Carrera, d’Esterri d’Àneu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!