JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

28 de novembre de 2016
0 comentaris

Sobre les festes nacionals i obligatòries, i el calendari laboral.

*Les festes nacionals no haurien de ser laborals. Igualment les festes nacionals particulars de les nacionalitats i regions serien en dies laborals, i també serien nacionals de tot de la Unió Federal. I totes elles serien no laborals.

*Les festes mes celebrades popularment a cada lloc son de vegades aquelles que son tradicionals culturals o religioses en dia laborable. Exemple: Sant jordi. Carnestoltes.

* Els diumenges haurien de ser dies no laborables ordinaris i generals de repòs i família, culte i lleure. Laborals tan sols exepcionalment per als serveis públics o de lleure, i micro comerç voluntari , hostaleria i restauració.

*Les 12 o 14 festes laborals addicionals, com els diumenges, haurien de ser dies de repos i familia, i com a màxim i no haurien de passar d’una al mes o tres al trimestre. Els mesos de juliol i agost no n’hi hauria d’haver cap de federal, llevat el festanal de Santa Maria d’Agost, pel fet de ser mesos de vacances escolars, d’ensenyament i universitàries. Aquestes festes laborals es podrien ajuntar una per una al caps de setmana i haurien de ser aprovades per govern central federal, govern de nacionalitat o regió o ajuntament, segons els casos, o per convenis col.lectius.

* No hi hauria d’haver festes oficials polítiques obligatòries no laborables. Aquelles que les nacions i nació federal considerin necessari o convenient celebrar o commemorar haurien de ser dies laborables.

* Les festivitats de precepte religioses serien cosa de cada religió o confessió. No hi hauria d’haver festes imposades pel Concordat amb la Santa Seu o convenis o tractats amb cap confessió religiosa.

* Les festes patronals locals o festes majors que es declarin no laborals seran com a màxim dues festes anuals de decisió municipal. Es podran fer d’àmbits territorials superiors per acords econòmics-socials-municipals.

* Les de gremi si fos el cas serien laborals llevat coincidència amb dies no laborals.

* les grans festes de precepte o festanals que han esdevingut tradicionals i de idiosincràsia cultural, general o de poble constituent, com ara Nadal, Divendres Sant, Santa Maria d’Agost o Tots Sants, que no s’escaiguin en diumenge, hauran de ser també festes no laborables en el dia que toquin. Cauen be, una en cada trimestre.
—————————————————————

Una alternativa es deixar-ho tot o semblant a com ara i barallant-mos pels dies ponts, obligatorietat religiosa, nacional o autonòmica, etc.

A més del criteri d’economia i funcionament de les empreses s’haurien de tenir en compte el clima i les estacions, els calendaris escolars, l’interès dels estudiants, la normalitat docent tranquila i no estressant, … i el fus o fosos horaris on ens hauriem de situar per poder anar a hora solar com la Natura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!