13 de març de 2008
Sense categoria
9 comentaris

Precs als nostres representants

Després de les eleccions, faig uns precs als nostres diputats al Parlament Espanyol, a les persones designades pels catalans per a representar-nos a Madrid.

Per formacions polítiques i per ordre de més a menys diputats. 

(Continua)

Al PSC. Sigueu valents i generosos.

Aprofiteu la força que els catalans us hem donat a les urnes per a aconseguir progressos en el vostre projecte de transformació d’aquesta Espanya uniformista, aspra y excloent en l’Estat federal i plurinacional que somnieu.

Feu valdre els vostres diputats, encara que siguin sense grup parlamentari propi, ai las! per a influir en el govern dels vostres correligionaris socialistes, i obtenir per a Catalunya importants millores en el tracte fiscal, les inversions i infrastructures, l’autogovern i el reforçament del poder de les nostres institucions per a treballar els grans reptes de la nostra societat: la immigració i la cohesió social, la llengua catalana, l’educació, el benestar de les persones, el nostre territori i medi…

Si entreu al govern, trieu els millors amb criteris objectius i no per equilibris interns de partit, i exerciu el poder amb justícia i eficàcia, sense fer cas dels que us passaran per la cara la vostra condició de catalans amb les suspicàcies de sempre.

Actueu amb generositat i intenteu treballar amb el màxim consens amb la resta de forces que es declaren catalanistes.


A CiU

Intenteu influir tant com pugueu en el govern per a obtenir progressos per a Catalunya. Treballeu amb rigor i serietat i exigiu sempre el màxim que veieu possible per Catalunya, sense prioritzar càrrecs ministerials a l’hora d’establir pactes.

Respecteu el paper fonamental de la Generalitat de Catalunya i el seu Govern en la interlocució amb l’Estat, i contribuïu des dels vostres escons a aquesta tasca, i no intenteu influir en el desenvolupament de la polìtica catalana des del Parlament Espanyol.

Cerqueu elements de transversalitat amb els altres diputats catalans (menys amb uns quants) i tingueu amplitud de mires, reconegueu els progressos que obtinguin els socialistes catalans i reclameu-los fermesa allí on creieu que estan essent massa dòcils. Ara bé, ni la queixa per la queixa, ni demanar allò que ni vosaltres no farieu només per desgastar.

I Duran i Lleida, deixa les oracions, ciris, l’encens, les admonicions sacerdotals  i la moral catòlica a casa teva i no em siguis carca i reaccionari, que hi tens una tendència. Sigues cristià amb els homosexuals i respecta la laïcitat de l’Estat i la llibertat moral i la igualtat de drets de les persones independentment de la seva tendència sexual i model familiar.

Al PP

No espero res de bo de vosaltres. No seré tan il·lús de demanar-vos que treballeu per un centre-dreta equiparable amb Europa, realment democràtic, ni us pregaré que contribuïu a acabar amb la permanent alimentació de la xenofòbia anticatalana i l’explotació política tan obscena del terrorisme i les seves víctimes, o la culpabilització de les idees amb l’excusa de la violència d’ETA, o els missatges tendenciosos contra els immigrants. Ja se que tot això us agrada com el fang als porcs, i és el medi pestil·lent que preferiu per revolcar-vos

Potser, com a molt, us podreu abstenir d’interrompre els oradors, d’insultar, bramar i gesticular grollerament a l’hemicicle, sempre que no us venci la por de caure en desgràcia al Jiménez Losantos per massa tous, com li va passar al vostre examic Piqué. Aquest comportament educat ja seria un gran avenç atesa la vostra escassa desimboltura democràtica de partida.

A Esquerra Republicana

Porteu el missatge de l’independentisme català amb dignitat i categoria, amb arguments i amb raonaments sòlids, amb diàleg però amb fermesa.

Cerqueu complicitats amb els altres diputats catalans (excepte els que ja sabem), no feu oposició per oposició si és el que us toca, sinó treballeu constructivament. Reconegueu els encerts dels altres si cal, exigiu rectificacions si creieu que l’erren.

Sobretot, a Catalunya, actueu amb seny i tranquil·litat davant els mals resultats. No ens torneu a proporcionar un trist espectacle de gavinetades i cops de colze entre vosaltres, cerqueu projectes i estratègies consensuades i aprofiteu al màxim tot el capital humà del partit. Treballeu pel vostre partit i per Catalunya, no per ambicions personals de tenir una secretaria a Villarroel.

Iniciativa per Catalunya

Trobareu la manera de fer-vos sentir. Continueu exigint un govern orientat a la llibertat de les persones, al benestar i la justícia. Continueu reclamant una laïcitat escrupolosa, un ensenyament públic de qualitat, una sanitat pública exemplar. Continueu treballant per iniciatives de millora de les pràctiques ambientals. Persisitu a combatre el racisme contra els nouvinguts i a definir polítiques d’acolliment i cohesió social que els permetin una integració fàcil i digna, no obligada i humiliant.

Aprotfiteu també per a dibuixar un perfil propi que no pugui ser engolit pel PSOE.

Definiu clarament el vostre catalanisme, sense complexos. No feu cas als que us parlin d’internacionalisme quan volne dir espanyolisme, els que parlin de xenofòbia nacionalista mentre ens estan insultant només per ser catalans, Expliqueu aquest catalanisme exiget però democràtic i integrador, no us perdeu per una estètica falsa i manipulada.

A tots vosaltres menys els que ja hem dit. 

Prioritzeu la confiança que us hem fet, el mandat democràtic de representar-nos, el progrés econòmic i social de Catalunya per davant dels interessos i les estretègies de partit.

No dividiu les forces del catalanisme polític ni provoqueu l’enfrontament dels vostres partidaris entre ells només per estratègies de partit. Ben al contrari, propicieu espais transversals, habiliteu àmbits de diàleg constructiu i projectes compartits entre els que volem una Catalunya lliure, pròspera i justa, sense importar tant la via que creiem que és l’òptima. Indiqueu a les vostres bases que respectin la discrepància dins el catalanisme sense desqualificacions absolutes. Formeu quadres competents i amb esperit veritablement democràtic.

No us presenteu com a salvadors de les essències pàtries, ni com a garants únics de la nostra representació com a poble, ni com a solucions màgiques. No volem messies, no volem ser salvats.

No ens emboliqueu amb discussions absurdes, ni ens distreieu amb posicions impostades només per a guanyar un titular, o passar la mà per la cara a l’adversari o obtenir triomfs de mediocres. Sapigueu treballar junts dins les vostres discrepàncies, actuar amb mútua lleialtat i amb una vocació compartida de servei a Catalunya com a nexe d’unió i base d’entesa mínima des de la qual projectar les vostres respectives conviccions.

En poques paraules, eleveu la qualitat democràtica i treballeu per Catalunya amb una visió àmplia i generosa, no des de l’estretor del pur càlcul partidista.

  1. Valents i generosos? Amb tot el respecte et comento que no ho han sigut mai i no ho seran, la catalanitat que practiquen sempre es gira maquiavèlicament en contra nostra del país i amb aquestes eleccions en tens la prova definitiva.  Aneu esperant un gest com cal que quan us en donareu compte  seràs un espanyol, molt progre,  més.

  2. Els teus precs són impecables. Ajustats a cada força política. Tanmateix, són els precs d’un ciutadà responsable i amb àmplia visió de la política ( la que es posa al servei dels interessos generals de país) i aquest perfil teu no el poden tenir la majoria de polítics perquè viuen massa atenallats pels interessos particulars de les seves formacions. És una llàstima, però és així. El PSC es trobarà amb molts esculls perquè al PSOE se li oblidarà aviat al que deu a Catalunya (espero que no) i CiU mercadejarà amb el govern de Catalunya i voldrà posar-se davant de la Generalitat. Pel que fa a ERC pot viure una guerra fratricida i suïcida i alhora situar-se fora del govern quedant orfe de tot, amb el perill de retornar l’independentisme a l’àmbit testimonial. ICV i PP potser siguin els qui canviïn. ICV ha de reforçar el seu perfil. Crec que faran canvis, almenys pel que fa a la comunicació del seu missatge. I el PP, si són intel·ligents, hauran de canviar i fer un discurs propi (si poden i els deixen) que deguí la catalanofòbia i el perfil ultradretà. Amb tot, sobre el PP tinc seriosos dubtes al respecte.

  3. Els teus precs són impecables. Ajustats a cada força política. Tanmateix, són els precs d’un ciutadà responsable i amb àmplia visió de la política ( la que es posa al servei dels interessos generals de país) i aquest perfil teu no el poden tenir la majoria de polítics perquè viuen massa atenallats pels interessos particulars de les seves formacions. És una llàstima, però és així. El PSC es trobarà amb molts esculls perquè al PSOE se li oblidarà aviat al que deu a Catalunya (espero que no) i CiU mercadejarà amb el govern de Catalunya i voldrà posar-se davant de la Generalitat. Pel que fa a ERC pot viure una guerra fratricida i suïcida i alhora situar-se fora del govern quedant orfe de tot, amb el perill de retornar l’independentisme a l’àmbit testimonial. ICV i PP potser siguin els qui canviïn. ICV ha de reforçar el seu perfil. Crec que faran canvis, almenys pel que fa a la comunicació del seu missatge. I el PP, si són intel·ligents, hauran de canviar i fer un discurs propi (si poden i els deixen) que deguí la catalanofòbia i el perfil ultradretà. Amb tot, sobre el PP tinc seriosos dubtes al respecte.

  4. Hola Jordi Brull, he entrat a la teva Web i dic que em sento alliberada perquè veig que estàs en la “lid” política, un de tants camps de batalla,  i que per això, perquè hi ha gent com tú , jo puc dedicar-me a altres lluites
    Aixi que t’encoratjo, tal com tú fas.
    Ah, et pregunto, ets psicoleg o mestre?
    lliria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!