Manuel José Silva Sánchez, membre del Comitè de Govern d’UDC i, curiosament, el candidat que optava l’onzè escó que finalment va caure de la banda del PP per molt pocs vots, el dia 15 de desembre de 2007 va fer la primera intervenció en un acte organitzat a Barcelona per Arbil, una organització ultracatòlica i ultranacionalista espanyola, en la línia més dura de l’Església de Rouco Varela. No us perdeu qui són els altres oradors d’aquell acte.
(Continua)
Uns mesos abans, Arbil, també a Barcelona, organitzava las Jornadas sobre los Mitos del Nacionalismo Catalán, amb uns quants amics nostres com a ponents. No us ho perdeu. Seguiu l’enllaç.
Però és que el 24 de Març de 2006, el Foro Arbil organitzava a l’Auditori del Wrld Trade Center de Barcelona l’acte “Estatut de Catalunya i model de societat”. També hi va ser convidat l’amic Manuel J. Silva. Us convido a que us molesteu a veure en aquest enllaç els ponents que l’acompanyaven, i intuir si l’acte era favorable o contrari a l’Estatut.
Crec que val la pena que parlem d’Arbil. Reparem sobretot en el seu òrgan d’expressió, la revista digital Arbil, que, per cert, en el seu número 80 presenta una entrevista amb… Manuel J. Silva!.
Us convido a que dediqueu una estona a llegir alguns dels números de la revista Arbil. Després podreu anar al dermatòleg de la picor que us agafarà. Podeu accedir tant al darrer número editat, el 115 quan escric aquest apunt, i també a tot lhistòric des de la primera edició. Us semblarà impossible, us semblarà que torneu a viure en ple franquisme. Aquest mateix número 115 presenta tots els articles encapçalats per aquest text:
“Si quieres puedes autoengañarte, pero si no ya tienes elementos más que suficientes y experiencias previas para saber que “voto útil” y “mal menor” es lo mismo que aborto, sodomía y “realidades nacionales” impulsadas desde el Gobierno y el Parlamento”
A la revista 114, el text d’encapçalement de tots els articles fa referència a l’Amnistia de 1977, i diu: “Hace 30 años, el Sistema se hizo cómplice del Terrorismo”. Al mateix número, un article ens parla de la División Azul
Si no fessin tanta por farien riure. En aquest article, explica com el descobriment d’Amèrica va ser una missió divina encarregada a Espanya, perquè es veu que hi havia maies gairebé cristians.
Us recomano una mica de paciència i un petit passeig per les pàgines dels diferents números de la revista. Hi trobareu homofòbia, discriminació de gènere, franquisme, islamofòbia, nacionalisme espanyol fanàtic…
Aquests són els amics del destacat dirigent d’Unió Manuel José Silva, el quasidiputat. Aquests són els cercles de fanàtics religiosos i feixistes espanyols que freqüenta. No crec que cap demòcrata, i encara menys si és català, vulgui veure el seu nom associat a aquest femer de nacionalcatolicisme feixista i d’integrisme religiós.
I que no em vinguin amb la història “em van convidar a un acte i hi vaig anar”... que els polítics saben destriar molt bé on es posen i on no es posen. I en aquest cas, les afinitats són evidents.
Potser que s’ho facin mirar, aquests d’Unió. Ara no em veig en cor de valorar més aquesta informació. M’he de conformar amb compartir-la amb vosaltres. Potser que m’ajudeu vosaltres a valorar-la.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Renoi, quin fenòmen aquest Silva, i de retruc el partit que li permet desmelenar-se d’aquesta manera.
Això de UDC cada vegada s’assembla més a una secta tancada…
Sembla clar que l’escó que ballava entre CiU i PP era indiferent. No té cap importància que el recompte final l’hagi desviat cap al PP, si l’hagués ocupat aquest home hauria fet el mateix fet.