Més que un bloc.

intent (impossible) de reflexió sobre el dia a dia a Can Barça

22 d'octubre de 2005
Sense categoria
1 comentari

Una nova oportunitat per al Barça

El president del Barça, Joan Laporta, és un gran orador i fins i tot els seus adversaris més vehements li reconeixen que té "angel" i capacitat per convéncer l’interlocutor. Va quedar demostrat a la campanya electoral del 2003 i també en la roda de premsa posterior a la crisi per les dimissions del grup de Sandro Rosell. El millor Laporta va plantar cara i va tancar la ferida. En canvi, dijous passat vam veure el pitjor Laporta. El pitjor del Barça.

El president més modern, revolucionari, nacionalista i trencador de la història del club sorprenia assegurant que el franquisme es va morir amb el dictador i que la majoria de catalans podia compartir la ideologia del ja ex directiu Alejandro Echevarría (patró de la Fundació Francisco Franco des del 1996). Mentida. Veure Laporta defensant Echevarría era com estar davant del millor publicista de Manhattan mentre intenta vendre’ns un cinturó de castedat com la solució anticonceptiva idònia. I els malabarismes semàntics per justificar que no havia mentit a l’Assemblea els hagués firmat Bill Clinton a l’impeachment.

A banda de consideracions ideològiques, el més greu de tot plegat és que dijous es va posar en perill el model de funcionament del club que ha instaurat la junta Laporta. Les poques hores en què el president i el nucli dur (Godall, Soriano, Echevarría) es van atrinxerar per evitar l’inevitable, la filosofia del club va rebre un cop baix. Els directius van ser, per unes hores, els directius de tota la vida: prenien les decisions sense tenir en compte els consells dels professionals executius. Mal assessorats per pressumptes especialistes externs en gestió de crisis. I sospito que si Alejandro Echevarría hagués continuat, aquesta tendència s’hauria accentuat. A més, s’hauria posat en perill la cohesió de la junta perquè els membres més conseqüents nacionalment del consell directiu (els Rovira, Cubells, Ferrer) tard o d’hora es decidirien a ser valents i no mossegar-se tant la llengua dins i fora de la sala de juntes.

En fi, per unes hores tots plegats hem vist en què ens podem convertir. La imatge del president ha pagat el desgast d’unes hores molt intenses (entre la roda de premsa i la Nit al Dia) però des de dijous a la nit hi ha una nova oportunitat per recuperar el fil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!