Car diràs la paraula justa [...] V.A.E.

A casa, la meva àvia, sempre m’havia llegit les faules d’Isop. Aquestes faules haurien de ser conegudes arreu perquè formen part d’un coneixement molt lligat als valors que ens fan créixer com a éssers. Si teniu la oportunitat, doncs, llegiu-les. Amb tota l’actualitat sempre se’n pot agafar alguna per intentar mostrar que la realitat, moltes vegades, supera la ficció. Així doncs, una de les faules d’Isop, titulada El criat negre explica que un senyor havia llogat un negre perquè li fes de criat i com que era el primer cop que veia un home amb aquell color de pell va demanar als altres criats que el rentessin fins que tornés a ser tan blanc com ells. Els criats ho van intentar una vegada i una altra però, evidentment, no van tenir èxit. Amb tots aquells banys el criat negre va patir una pulmonia i va morir. Les faules d’Isop sempre són interessants per la història però també per la moralina que apareix al final:

Només els ignorants
poden fer disbarats tan grans.

Fa més de 300 anys que l’estat espanyol ha intentat i intenta liquidar tot allò que mostri el fet diferencial entre els catalans i els espanyols. I un fet diferencial clàssic és el de la llengua. És sabut que el poble que conserva la seva llengua guarda la clau de la seva llibertat. I els Països Catalans guardem una única llengua que ens aglutina com a poble. La mateixa constitució ja amaga darrera l’article 145 la por al fet que aquesta realitat cultural, social i política acabi esdevenint. Són així de democràtics. I amb la llengua s’intenta disgregar aquest aspecte, atenuar-lo. D’això se’n diu secessió lingüística i és aplicada sistemàticament a tots els territoris de parla catalana. Ens volen fer creure que el que parlen al País Valencià (shh! Que ara es veu que tampoc es pot dir!) és valencià i, de fet, hi ha personatges que han fet i fan bandera que això és així, són els anomenat blaveros. Encara sort que totes les institucions de la comunitat lingüística del país i d’arreu del món ja han demostrat i (re)demostrat que aquesta distinció no existeix. Però, ull! Que ara hi tornen! I ara l’han agafat amb la franja de ponent! I aproven una llei de llengües que menysprea, no tan sols el català, sinó l’aragonès. I pot semblar divertit perquè ara del català en diran LAPAO (Lengua aragonesa propia del área oriental) però és terrible perquè deixa sense protecció administrativa les dues llengües. Si tornem, doncs, a la faula de la que us parlava el principi, el problema essencial de l’estat espanyol és l’odi a la diferència i jo encara diria més l’odi (i l’autoodi d’alguns) a tot allò català. I és veritat que “només els ignorants poden fer disbarats tan grans” però quan saps que no existeix la ignorància, només queda la mala fe. I davant la mala fe només ens queda la desobediència.