Article publicat a
El Singular Digital el març del 2013
És possible que no ens haguem parat a pensar mai que gairebé totes les accions que desenvolupem en el nostre dia a dia tenen repercussions immediates, a mig o a llarg termini. També és possible que molts de nosaltres, vosaltres, o tu, lector (semblant meu!, recordant Baudelaire) tinguem una clara consciència en el fet que totes les nostres accions tenen repercussions darrera les quals, acostumen a haver-hi valors que entenem com a imprescindibles i irrenunciables. Per exemple, ja fa molts anys que se’ns ha activat (tot i que molta gent ja la tenia activada) la consciència envers el desenvolupament sostenible. Hem tingut anuncis (realment pesats, deixeu-m’ho dir) sobre el reciclatge, sobre les conductes sostenibles a casa (tanca la nevera, apaga els llums, dutxa’t en comptes de banyar-te), cada cop més es parla de ciutats sostenibles com a ens futurs i molta gent ha adquirit el valor de la protecció del medi ambient com a irrenunciable i, per tant, desenvolupa diàriament certes accions (reciclar, per exemple) amb la visió futura de tenir una ciutat més sana a nivell local i un planeta sostenible a nivell global. Un altre exemple del que podríem parlar seria a nivell econòmic. Ja fa uns anys, també, que sentim a parlar de sistemes econòmics cooperatius i de la banca ètica. La banca ètica forma part de l’economia alternativa que busca una economia amb responsabilitat social i ciutadana. Hi ha molts ciutadans que decideixen posar els seus diners en aquests bancs perquè creuen que amb la seva acció ajuden a crear una societat més justa i menys bipolaritzada (rics i pobres). Hem vist dos exemples de valors: mediambientals i socials. Aquests valors estan força estesos i tothom els veu com a elements positius. Si et dutxes i no et banyes estàs actuant correctament perquè estàs ajudant al planeta, si poses els teus diners a la banca ètica ho estàs fent correctament perquè no inverteixes en economia del màxim benefici o especulativa (paraula que actualment no genera tanta discrepància però que fa uns anys amb la bombolla immobiliària era molt i molt negativa). Ara bé, si ens centrem en els valors lingüístics hi haurà molta gent que es pregunti: -Què puc fer jo per la meva llengua? I des de Tallers per la llenguadiem: -Molt.
Els valors lingüístics, malauradament, estan poc visualitzats en el nostre dia a dia i molta gent creu que les decisions a l’hora de triar una o altra llengua en les interaccions lingüístiques en el marc lingüístic dels Països Catalans no té cap importància, però en el marc de diglòssia que vivim i com a llengua minorada que és la llengua catalana hem de començar a entendre que això no és cert. Si pensem que el medi ambient és important, que l’economia social o l’economia sostenible també ho és i realitzem, diàriament, accions per tal d’encaminar aquests valors cap a l’èxit, per què pensem que la llengua catalana se’n pot sortir sola? Per què creiem que la diversitat lingüística no és un valor tant important com els altres? Manuel Sanchis Guarner deia que una llengua no mor perquè no guanyi nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells que la parlen.
Per tant, que el català sobrevisqui com a llengua, que el català esdevingui la llengua comuna als Països Catalans és, també, la nostra responsabilitat. I com ho podem fer? Parlant en català amb tothom. I això que hauria de ser fàcil no acostuma a ser-ho per la nostra situació i, per això, necessitem recursos i poder veure i entendre la reacció que provoca la nostra petita acció (posar un envàs al contenidor corresponent).
Exemplifiquem-ho:
• Tenim una persona catalanoparlant que recicla però encara no s’ha decidit a moure els seus diners a la banca ètica. Aquesta persona està a favor de la diversitat lingüística i en contra de l’extinció de les llengües. L’anomenarem amb la lletra A. Quan la persona A va a la pastisseria nova que acaben d’obrir a la cantonada de casa es troba amb el pastisser. El pastisser és castellanoparlant però entén el català perfectament i, de tant en tant, es llença a parlar-lo tot i que es troba més còmode parlant en espanyol.
Quan la persona A es troba amb la persona B (el pastisser) es poden donar tres situacions:
A respecte B:
A es dirigeix en català a B
B es dirigeix en castellà a A
A canvia de llengua i la conversa es desenvolupa en espanyol
A respecte B:
A es dirigeix en català a B
B es dirigeix en castellà a A
A segueix en català i la conversa es desenvolupa en català i espanyol
A respecte B:
A es dirigeix en català a B
B es dirigeix en castellà al pastisser
A segueix en català, B canvia de llengua i la conversa es desenvolupa en català
Malauradament, la situació més usual és la primera variant, en la qual, la persona catalanoparlant canvia de llengua i la conversa es desenvolupa únicament en espanyol. Aquest fet, denominat defecció lingüística és practicat per molts catalanoparlants amb la conseqüent pèrdua d’àmbit social del català com a llengua pròpia del territori. Només integrant una petita variant en la interacció lingüística (no canviar de llengua) seria com l’efecte papallona de la teoria del caos i incrementaríem exponencialment l’ús social de la llengua catalana i evitaríem, així, una nova extinció lingüística que, en aquest cas i com a parlants, és la nostra responsabilitat.
A la nostra vida hi ha valors que tenim totalment interioritzats per l’eficàcia de la publicitat o de les conjuntures socials actuals i n’hi ha d’altres, igual d’importants que ens afecten diàriament i en primera persona, que ens cal entendre i començar a integrar-los en el nostre dia a dia. Per fer-ho, com sempre, cal anar de mica en mica, veient-ne els resultats i el més important, les nostres sensacions. Oi que és extremadament plaent sentir-te partícip amb la millora del medi ambient, amb la creació d’un país més just, o amb la supervivència de la teva llengua?