Ni oblit, ni perdó
Silenci altra volta. Després de 20 anys la impunitat es fa visible. És negre nit. Recordo l’afer. La ràbia. Els somnis. Recordo en Guillem. No el conec. Me l’imagino com a concepte i l’extrapolo. Una altra responsabilitat sobre les nostres espatlles. I una dignitat presa al vol. Avui, després de 20 anys de la mort de Guillem Agulló: tots som ell. Antifexistes, utòpics, idealistes, ingenus. Si ens trobessim ara, ens saludaríem. Contra la ignorància i la violència ens cal armar la nostra ment. La lluita continua.