URGELL COMUNICACIÓ

Grafisme al dia

11 de febrer de 2012
Sense categoria
3 comentaris

Si no somrius et mors?

Reconec que des de fa un parell o tres d’anys i des que em vaig llegir “El Secret”, m’havia convertit en un deixeble del “pensament positiu” i pensava que d’alguna manera, agnòstic com sóc, la llei de l’atracció era possible. Tota aquesta mena de “religió laica” m’havia anat arrossegant cap a un optimisme que subliminal o inconscientment anava esborrant el meu inherent esperit crític que havia descobert potser desmesurat. Això m’allunyava una mica més de qui posava en dubte l’estat de la qüestió, perquè calia apartar-me de “l’energia negativa”, esclau de l’anàlisi constant per a voler veure les coses “en positiu”. 

Perseguint el dubte, em calia més informació per a fer-me la meva pròpia idea de la filosòfica qüestió. I vaig anar a petar a aquest llibre, “Sonríe o muere, la trampa del pensamiento positivo” on la seva autora descriu tota una sèrie d’escenaris nord-americans que han anat alimentant l’enganyifa capitalista de les visualitzacions, el poder de la ment i la “física quàntica”. I d’arribar a la conclusió que tota aquesta mandanga no és més que una mena de control mental social, paradoxalment semblant al control social estalinista, que els nord-americans tan entusiastes de l’èxit individual han convertit en una excusa consumista per a promoure la despesa a dojo i sense mesura. I és que els extrems es toquen, quan cal intentar amagar les causes dels problemes per fer obeïr el ramat cap a les misses de l’abundància. La clau de la felicitat no és anelhar la il·lusió del que desitgem, sinó erradicar les causes que provoquen les injustícies socials a aquest món cada vegada més desigual, d’extrems? Els profetes són cada vegada més rics, i els desgraciats cada dia més pobres mentre el món es fon, tal com el coneixem.

  1. Bona reflexió… és tant senzill i complicat alhora com recordar el conte de l’home sense camisa, i també no deixar d’ésser mai el nen que assenyalà amb el dit a l’emperador nu.

    La felicitat és una utopia, en vivim a llambregades algun minut de la vida, cal aprofitar-lo per seguir lúcids, solidaris i compromesos amb el benestar de tots i totes, amb cada petit gest i amatents al dubte.

    salut!
     

  2. Molt bona!, fa poc em va cure a les mans aquest “secret” i tot i que reconec que transmet un optimisme, sempre necessari, crec que és molt perillós fer-ne un dogma, de fet, suposo que com de tot!

    Una abraçada

    Aleix

  3. el libro ese del secreto es solo eso, un libro de autoayuda aunque haya gente que crea que ha descubierto el mundo al leerlo. El pensamiento positivo siempre ayuda a vivir más tranquilamente pero no soluciona los problemas aunque no por eso hay que crucificar esa corriente ni a la gente que crea en ella. Respecto a lo de visualizar para conseguir..es cierto hasta un punto, no se trata de creer que si visualizas algo lo conseguirás por arte de magia ya que es una forma muy simplista de pensar que no va contigo Jordi para nada pero tampoco hay que negarlo sistemáticamente. De hecho te pongo un ejemplo: cuando a un niño le preguntas qué quiere ser de mayor te dice que le gustaría ser bombero por ejemplo, ahí está visualizando si lo quiere con mucho empeño y se esfuerza de mayor se hace bombero y ahí tienes la consecuencia positiva de la visualización.
    Creo que hay un término medio para todo y tenemos que ser suficientemente maduros para comprender la relatividad de todas estas cosas pero no condenarlas de buenas a primeras. Siempre que ayude a alguien a ser mejor persona o ser más feliz…adelante! un abrazo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!