Reconec que des de fa un parell o tres d’anys i des que em vaig llegir “El Secret”, m’havia convertit en un deixeble del “pensament positiu” i pensava que d’alguna manera, agnòstic com sóc, la llei de l’atracció era possible. Tota aquesta mena de “religió laica” m’havia anat arrossegant cap a un optimisme que subliminal o inconscientment anava esborrant el meu inherent esperit crític que havia descobert potser desmesurat. Això m’allunyava una mica més de qui posava en dubte l’estat de la qüestió, perquè calia apartar-me de “l’energia negativa”, esclau de l’anàlisi constant per a voler veure les coses “en positiu”.
Perseguint el dubte, em calia més informació per a fer-me la meva pròpia idea de la filosòfica qüestió. I vaig anar a petar a aquest llibre, “Sonríe o muere, la trampa del pensamiento positivo” on la seva autora descriu tota una sèrie d’escenaris nord-americans que han anat alimentant l’enganyifa capitalista de les visualitzacions, el poder de la ment i la “física quàntica”. I d’arribar a la conclusió que tota aquesta mandanga no és més que una mena de control mental social, paradoxalment semblant al control social estalinista, que els nord-americans tan entusiastes de l’èxit individual han convertit en una excusa consumista per a promoure la despesa a dojo i sense mesura. I és que els extrems es toquen, quan cal intentar amagar les causes dels problemes per fer obeïr el ramat cap a les misses de l’abundància. La clau de la felicitat no és anelhar la il·lusió del que desitgem, sinó erradicar les causes que provoquen les injustícies socials a aquest món cada vegada més desigual, d’extrems? Els profetes són cada vegada més rics, i els desgraciats cada dia més pobres mentre el món es fon, tal com el coneixem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La felicitat és una utopia, en vivim a llambregades algun minut de la vida, cal aprofitar-lo per seguir lúcids, solidaris i compromesos amb el benestar de tots i totes, amb cada petit gest i amatents al dubte.
salut!
Una abraçada
Aleix
Creo que hay un término medio para todo y tenemos que ser suficientemente maduros para comprender la relatividad de todas estas cosas pero no condenarlas de buenas a primeras. Siempre que ayude a alguien a ser mejor persona o ser más feliz…adelante! un abrazo