TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

“Españolizar a los catalanes”, no era una broma de mal gust, ni un estirabot en el Congrés dels diputats, era una afirmació. Wert vol una Catalunya castellanitzada, vol tornar a les èpoques en que el català només era tolerat en els aplecs dominicals davant de la Catedral tot ballant sardanes.

Que contents s’han posat els dos defensors d’una Catalunya Castellana, la Camatx, perdó Camacho que encara no som independents, i el Rivera que per fi s’ha carregat l’assignatura que mai aprovà, i que per ell era un ós dur de rosegar ( sinó no s’entén aquesta falera per carregar-se el català). I amb ells, tots aquells que “aman Cataluña” la Catalunya que parlava català en la intimitat de les seves llars, que es on ha d’estar, i no campant pel carrer no fos cas que qualsevol nouvingut el pogués aprendre, que d’aprendre’l a voler la Independéncia només hi ha un pas.

“Wert para creer”,  que després de trenta anys d’immersió del català tinguem que rescatar el programa “Digui, Digui” per els que el vulguin aprendre, es molt trist.

Wert es el nou , Ignatius J. Reilly, que com el protagonista de “La conxorxa dels enzes”, és un ésser inadaptat i anacrònic que somia que la forma de vida medieval i la seva moral tornaran a regnar en el món. El problema rau en que el Ministre te una colla de seguidors que li riuen les gracies i l’animen a que continuï amb la seva creuada de retornar Catalunya als anys cinquanta. Els enzes han tornat ha guanyar, tant a Catalunya ( tenen 25 diputats al Parlament) com, no cal dir-ho a Espanya.