TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Avui tinc una sensació agredolça, per un costat estic content que el meu admirat i votat Junqueras hagi portat a ERC a ser la segona força de Catalunya – objectiu assolit!-, per l’altre CiU i SI han fracassat estrepitosament. Uns per el les retallades amb la benedicció del PP, i l’altre per ser un partit format per rebotats de CiU i ERC afegint-hi algun que altre trepa, i aixó pot portar vots en un primer moment però a la llarga la llaga dels rebotats es guareix i aquests tornen a votar a qui votàvem.

També estic trist perquè l’independentisme a perdut força en el proper Parlament, i en canvi els de l’Albert Rivera ( La Rosa Diez catalana)  han triplicat la seva preséncia, aconseguint l’anhelat i preat grup propi. Les conclusions que treu aquest blocaire no son molt bones….

Després d’una participació del 69,58 per cent ( la mes alta de les darreres convocatòries), queda palés que el vot  clarament independentista en el Parlament de Catalunya no arriba als 80 escons, es més, em perdut dos llançols en aquesta bugada respecte a l’última.

S’ha demostrat que quan es planteja una mica seriosament el Referèndum per la Independéncia de Catalunya els espanyols i els catalans que es senten espanyols ( no entendre mai com un es pot sentir d’un lloc que només fan que donar-te coces, peró bé aquest es un dels grans misteris del cervell humà) surten corrents i s’abraonen sobre la primera urna que troben per votar que “ni hablar del peluquin” per dir-ho suau.

Que l’independentisme o no vota perquè no es tant divertit com anar de “mani”, o realment encara ens falten molts remers per fer el viatge cap a Ítaca, i per tant dediquem-nos a busca’ls i convencé’ls, o millor  deixem la consulta per la propera legislatura, perquè si el convoquem  – El Referendúm- en els propers quatre anys i perdem, i creieu-me  si us dic que les perdrem, trigarem dues generacions en poder tornar a convocar-les.

Que els qui es pensin que una aliança CiU-ERC es factible que se la vagin traient del cap. ERC, tant voluble ella, sap que molts dels seus votants no li perdonarien una coalició amb el de CiU ( més per en Duran que per en Mas tot s’ha de dir), i que els hi passes com en els vuitanta, que es van enfonsar fins fregar la seva desaparició.

Aquesta es la nostra realitat, la nostra crua realitat, per tant cal continuar treballant en les drassanes de la Independéncia per construir un vaixell més fort , més potent i que tinguem la seguretat que no s’enfonsará quan s’enfronti a la maregassa espanyolista.