He fet un mon, en un pam i mig,
Amb tot un tombant de tanques
que convidem la claror
On per entrar-hi et demanen la fermesa
d?un somriure quan s?escau,
hi fet un racó per a desar-hi el plor
llàgrimes com vitralls
fibra òptica que duen arreu
i així s?hi comparteixen els mals
que dos son dos aquí i enlloc
doncs així tots dos lluitarem per guarir tot .mal
un mon que no demana cap que?
Però si molts peròs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!