Hauríem de fer un cop de cap per a tal de fer sobreviure amb prou dignitat el nostre entorn, també caldria que les autoritats de torn fessin la seva feina i no culpar al poble de malbaratar els recursos naturals, doncs a l’indústria i en certs parc lúdics i privats son on es fan les
Avui i els dies que l’envolten, son de forma directe i contundent, amb tota probabilitat un dels pitjors dies de l’any per un obrer que no ho fa per conta pròpia, m’explico: avui sen’t fi de més toca signar la fulla de salari ( salari son aquelles engrunes que esposen els rics del seu plat i
L’he vist en el Bloc d’el Jordi Salvia i no m’he pogut resistir. 1. Una ciutat: Vilafranca del Penedès (amb tots els seus defectes i indesitjables) 2. Una paraula: Seraní 3. Un menjar: Fideus a la cassola amb cap de costella 4. Una beguda: El Cava, (brut nature) 5. Una colònia: l?olor del sabó de
Un cop més i per primer cop aquí, recordar el fet de que existeixen persones que viuen fora de la normalitat en les seves vides per estar sotmeses al setge d’una justicia que en cap cas es justa. Quatre barres sense estel, un somni sense anhel, sense presos al carrer, una pau que no existeix. Un
Estic d’acord en qualsevol comentari accentuant el fet de trobar-ho tot plegat un xic mediòcre, però visca el Barça. I jo sempre he pensat que l’educació envers els fills ha d’ésser imparcial, però al mateix temps inculcativa, per tot això i molt més l’hi hem comprat una pilota del Barça al Pol.
A un país curiós, li pertany un idioma curiós. És: el Montillenc.
Les meves cames i jo, o jo i les meves cames? Encara no ho tinc clar. Però hem sortit a caminar! Llavors, les meves cames i jo. Ningú és res sense tenir-se en compte a un mateix.
La gent de la meva adat no hem conegut tota la duressa de les escoles de la dictadura tot i haver estudiat en les hereves de tot plegat i viure en un poble on als capellans, en petit comite sel’s anomenava escarbats. Gràcies a l’Ovidi Montllor, algú a qui no puc estar mes de una
Dissabte a la nit…doncs acabant de sopar, tot just despres de la primera copa allà on heu quedat per dur-la aterme i bon fi, de cap a Cal Bolet la primera oportunitat de veure un espectacle d’arrel tradicional a tall de magnitud. Ens veiem allà!
Cavalls i cavalls, i tot de rucs, de dues i quatre potes.
Coneixeu l’expressió veure la padrina? Doncs això m’ha fet veure la Bruna i les seves pedalades per st. Raimon, ha estat força bè i molt instructiva, com ella te la bona costum ens ha instruit sobre el fet de l’espai i la situació actual i anys enllà. Però m’ha fet pujar a mi i tot jo,
Un text impresionant!!! has vist algun cop, jordi bonet, ca n’amat a l’ombra * El meu temps no és el teu. Tampoc no és meu. El temps depèn de la velocitat del rellotge que el mesura, i la velocitat en mi no és la velocitat en tu, per una raó tan esmolada com és ara