jordhill.clar

Bom- bom, compassades les passes,  ressonen en la buidor del replà i el frec- frec, de les mitges, de les cames mig nues.

Descomptant, els metres per travessar el llindar de la porta, rebusca dins la bossa, el zinc-zinc,de les claus que aguditzen la pixera, que la porta a seure calces avall , a tall de tant preuat relax.

Flop-splats-clinc-clinc, la roba deixada caure en terra i les arracades damunt la taula.

 Sptss-sptss-sptss…, d?aigua aterrant sobre el seu tors nu, i el ?plec, del pot, del sabó, de l?escuma que ara amaga uns pits menuts i rodons, com neu sobre el ventre, desplaçat en front el baix ventre i el frec-frec més endins de baix ventre tupit i l?-aixx i el sospir del millor blues, emmudit rere la cortina, i de cop ressona ?slipsss esquena avall, fregant les rajoles, seguit de dos          ?splash a l?hora, que descobreixen dos mugrons heretges i durs com a baquetes i l? sclets-sclets de l?aigua caient, sobre un cos nu i ardent.

A la fi, el frop-frop, de la tovallola passejant-se amunt i vall, com la vara d?un director d?orquestra, en plena simfonia, sobre la pell tersa de la txell.

Que ara amaga dins una lleugera faldilla i d?una brusa tant suggerent, com transparent,

i s?adreça al concert del bar mes proper, a la recerca del poeta vulgui posar lletra a la banda sonora del seu plaer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!