La nit , la calma i la foscor, es tot allò que demana un bloc, i tambè que dormi el Pol.
Quan el cor s?adorm
i tot es fa més lent encara,
els ulls se?t fan petits,
i més, i més encara.
I aquests peus petits,
a més cops ballats i ballen,
petons de cor
i milions de besades.
Quan el sol es pon
i els cossos s?apilen
busca el teu racó,
i somia amb joguines.
El meu Pol petit
que ara just dormia,
espera que surti el sol
per dir-me que és de dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quina monada!!
me’l puc menjar a petons? 😛